Contraria contrariis,
similia similibus

Tà qui m’apropèc ara istòria des elucubracions,
descobriments e experiments sus er Univèrs.

Ua causa non pòt èster e non èster ath madeish temps.
Principi filosòfic dera contradiccion

Totes es causes, compreses eth cèu, era tèrra e eth mar, non son arren comparades damb era suma totau der Univèrs.
Lucrecio

Quina causa, entre totes es humanes, pòt semblà-li gran a qui a coneishement dera eternitat e immensitat der Univèrs?
Ciceron

A on èm? Qui èm? Descobrim que viuem en un planèta insignificant d’ua estrella ordinària perduda entre dus braci espiraus enes dehòres d’ua galàxia qu’ei un membre d’un cumul pòc poblat de galàxies acornerat en bèth punt perdut d’un Univèrs en quau i a fòrça mès galàxies que persones.
Carl Sagan , "Cosmos "

“Contraria contrariis, similia similibus” (Causes contràries, causes semblantes) son cinc poesies contràries entre eres mès sense èster independents era ua der auta, escrites dejós ua madeisha idia: er Univèrs e es antitesis qu’aguest mos presente ena vida. Atau auem era Net, eth Dia, eth Solei, era Lua.

Contràries perque eth Dia a era sua part escura, era Net; e eth Solei a era cara blanca, era Lua.

Semblantes perque, laguens d’aquera antitesis Dia-Net e Solei-Lua, eth Dia a era sua lum, eth Solei, e era Net, ara Lua.

E er Univèrs qu’englòbe aguesti símils e diferéncies, sense eth quau non auríem ne dies ne nets, ne lues ne soleis, ne vida.

Ath delà dera antitesis presentada enes poesies, totes presenten ua estructura parallèla entà non descuedar era semblança entre eres.

UNIVÈRS

Silènci qu’aumplís es paraules,
Que jamès dideren, que jamès senteren.
Paraules perdudes en miei deth cèu
Com estrelhes que moriren.

Soledat que reine er ànima,
Que jamès sentec, que jamès siguec.
Ànima, reflex blanc en miralh
Coma era Lua laguens der ocean.

Tristesa qu’amòrte era lum,
Que jamès aluguèc, que jamès vedec.
Lum oscura, tot ei nere
Com eth Solei que no brilharà.

Amor que manque en còr,
Que jamès viuec, que jamès estimèc.
Còr que latís sense rason
Com asteroides que quèn sense eleccion.

Sòmnis que nodrissen illusions,
Que jamès passèren, que jamès probèren.
Illusions mòrtes en desvelhar
Com cometes desapareishuts ena inmensitat.

Amistat que dèishe er arrir,
Que jamès hèc, que jamès arric.
Arrir heired e luenhan
Com Pluton, petit e oscur. 

Felicitat que uede eth pensament,
Que jamès plantjèc, que jamès pensèc.
Pensament que quede descuedat
Com povàs còsmic repartir en infinit.

E tu, Univèrs, gran e desconeishut,
Que jamès moriràs, que jamès descuedaràs.
Revieu es estrelhes, pòrta era lua,
Aluga eth solei, subjècta asteroids,
Cerca cometes, cahua Pluton,
Trè povàs còsmic... e dà-me era man
Entà caminar e acabar era galàxia.

LUA

Presoèra dera net
Aunor dera escuretat
Esclaua deth silènci.

Arrir blu
Mans de marme
Uelhada de luent acèr.

Lum de mistèri
Esfèra, pèrla blanca.
Soleta en miei dera inmensitat.

Mar de serenitat,
De ploja, d`heired,
De tranquilitat.

Cara oculta
Crospa escarpada
Planèrs de cràters.

Gravetat e marees
Naua, plia
Creishent, minvant.

Eclipsada peth solei
Amant secrèta
Confidenta muda.

Fràgil veire
Diamant en lord
Lèrmes doces.

SOLEI

Neishut ar auba, mòrt ath ser
Dia a dia, an a an, sègle a sègle.
Qu’eth temps non t’amòrte jamès
Lum dera mia esperança.

Te veigui e non pogui guardà-te
Te senti mès non pogui tocà-te.
Ath mèn costat mès tan luenh,
En mèn còr e tan desconeishut.

Viatge d’èst a oèst, seguint-te
Sò perdut eth nòrd.
Desapareishut darrèr er oritzon
Sò après a demorar.

Un arrai de lum, un arrir,
Es bromes, es lèrmes.
M’as panat er anima
Indefensa t’as emportat eth còr.

Enluèrne eth tòn reflex
Es mèns sòmnis desvelhats.
Brilhen es mies illusions
Sus es veires trincats.

Era pòrta tancada, era hlama alugada
Me da vida, me la trè.
Eth huec que cree e creme
Non i a aigua que l’estofe.

S’acabe eth dia, ua auta batalha perduda.
Mès era lua sap que l’estàs campant
Demorarè eth deman observant-la
Sabent qu’era sua lum ei era tua.

NET

Quan tot ei silènci e oscur,
Quan eth solei amòrte eth dia
E es estrelhes aluguen eth camin.
Net, te demoraua.

Quan tot dormís e somie,
Quan arren botge
E eth gelat vent sospire.
Net, abraça-me.

Quan tot ei desbrembe e passat,
Quan er ager ja mos quede luenh
E era lua pòrte eth deman.
Net, quedà-te damb jo.

Quan tot ei òdi e lèrmes,
Quan eth pensament creish
E era pòur daurís era pòrta.
Net, non me deishes soleta.

Quan tot ei tristesa e dolor,
Quan era soledat ei etèrna
E er anima se dèishe anar.
Net, dà-me era man.

Quan tot ei alegria e felicitat,
Quan er amor mos ven a cercar
E era musica cahue era passion.
Net, escota era cançon e deishà-te portar.

Quan tot ei gran e diferent,
Quan era veu non ei igual
E es paraules aumplissen er esperit.
Net, ac sentes? Ei er auba.

Quan tot ei màgia e fantasia,
Quan es sòmnis son realitat
E era illusion non acabe jamès.
Net, sabes? Te traparè a fautar.

Quan tot ei sinceritat e confession,
Quan es sentiments gessen solets
E tot canvie, ja arren ei çò madeish.
Net, tornaràs?

DIA

Quan es sòmnis ja no se rebremben,
Quan eth mond comence a desvelhar
E era lum hè mau enes uelhs.
Dia, ja as arribat?

Quan es linçòs pesen,
Quan er aigua ei mès heireda
E eth temps passe volant.
Dia, non corgues tant.

Quan er esdejoar demore,
Quan era taca no se shugue jamès
E es escales se hèn granes.
Dia, non te demoraua tan lèu.

Quan eth solei des·hè era rosada,
Quan er heired entre peth còth
E eth vent gèle es passi.
Dia, sonque ès que començar.

Quan es oficines recuperèn vida,
Quan es cases queden soletes
E tot torne a foncionar.
Dia, hè-me companhia.

Quan era rotina invadís,
Quan arren semble acabar
E es males cares se hèn presents.
Dia, ès eth madeish d’ager.  

Quan tot va acabant,
Quan es ànimes tornen
E era lua se descuede deth solei.
Dia, ei ora de partir.

Quan ja non i a lum,
Quan eth silènci torne
E ei ora dera net.
Dia, enquia deman.

Volver atrás