Autora: Pepita Caubet Delseny Caubet
Fecha:
Publicación/Premio:

Jacinta, casa e país

 

A la recherche du temps perdu (M. Proust)

Atau com Marcèl banhaue es madalenes en tè , tanben Jacinta harà bonhoelos entà que
 Miquèu les banhe ena tisana qu’era se hè totes es tardes tamb es flors des sòns prats.

 

 

J A C I N T A

Ei entà toti era Sra. Jacinta perque n'a estat de hèts e d’aparença, s’a hèth a remercar tostemp peth sòn aire distingit que a còps semblaue arrogança, mès non ei pas atau pr' amor qu’ei afabla e plasenta; que sap èster en lòc que li correspon. Mès jo sabi que quan i a ua cèrta confiança vò que li digam Jacinta tot cuert e atau qu’ac vam a hèr.

Aué ei un dia ben especiau entara nòsta protagonista, li ludent fòrça es uelhs e ua rialha que bèth temps hè que non li vedíem la hè encara mès polida, perque tanben ei pòlida e manten aquera beresa serena que es ans li an deishat.

Aué donc, non ei un dia com es auti, aue pòrte ena pòcha un tresaur, perque a rebut aquera carta deth sòn hilh Miqueu que tan demoraue e jamès non arribaue.

"........Mare estimada, ara plan qu’ei vertat, sonque manque ua mesada entà pode-vos abraçar..........." Tot çò d’aute que li ditz ja non a bric d'importancia, non s'ac pòt acabar, ja pensaue que non lo tornarie a veir perque es ans li pesen cada còp mès e era demora l'entristie e minaue per laguens; s'a deishat anar en fautulh, doces e gròsses lèrmes s'eslinguen sense retier-les bric, la solatgen e li dan eth coratge que li cau enta vieuer eth present e guardar entà darrèr sense dolor.

De còp tot a cambiat, gracies Senhor, ara fin m'auetz escotat!

Era prumèra intencion ei d'anar-la'c a díder ara sua amiga e confidenta Jana, mès ja ac harà mès tard; aguest moment ei sonque sòn e entà Miqueu. Semble que age tornat a entrar enes sues entranhes, sarre es mans en vrente e ei com se li tornè-se a dar era vida e era lum. Rebrembe era sua neishenca. Quin mainatjàs!

Sa pair non cabie ena pèth, ja auie eth sòn desirat ereu.

S'a lheuat laugèra, a daurit era hiestra e a respirat prohondament; se trape reconfortada tamb er airet fresc de primauera e percep era flaira dera èrba naua; tornen tamb fòrça es rebrembes deth passat que ja non vò aluenhar com tostemp pr' amor qu’a eth besonh e era obligacion de hè-li a saber a Miqueu çò que auie estat era sua familha e eth sòn auviatge. Ère fòrça joen quan se' n anèc e non arribèc a comprener era importancia qu’auie era contunhitat d'uns hèts e ues costums de sigles en ua casa e en un pòble.

Joaquin, eth pair de Jacinta siguec eth darrèr des tres germans. Era prumèra siguec Anna e eth dusau Manèl, mentre sigueren petits ère ua casa ben-estanta en toti es sentits, sigueren mainatges bèri e fòrts, es sòns pairs Rafèl e Antònia vieuien erosi tamb era sua familha,mès tanlèu com deisheren d'èster mainatges comenceren es penes. Anna ua polida gojata "de uelhs de gat e peus color d’aur", com didie mairia; se maridèc joeneta tamb un gojat de Barcelona, bon gojat, mès d’un esperit aventurièr e ath pòc temps de maridats se' n volec anar entas Estats Units a on i auie un oncle que li aufric ua plaça de trabalh en ua empresa de mobilièr. Aquerò ja siguec un malur perque ère com perder-la.

Pòc temps dempús venguec era grana sostracada; Manèl passèc ua palmonia quan hège eth servici, non siguec ben cuedat e quan tornèc non semblaue eth madeish, ère tot descarnat e tot e que heren tot çò que pogueren entà re-hè-lo non regodic e ath cap dún an moric perque es sons paumons auien estat massa damnats.

Ua grana ombra s’estenec per tota era casa; entara Sra. Antònia siguec terrible; en pèrder un hilh e tan sharmant didie que se li auie hèt un horat en còr que non se barrarie jamès Rafèl volie hèr cor fòrt entà encoratja-la e se'n passaue es lèrmes mès auie ua pena tan grana que ath cap de dus ans acabèc tamb era sua vida. Siguec un gran naut- en -baish; eth mon se les enfonsèc; ath delà de pèrder un òme e pair tant estimat era casa perdie eth sòn puntau. Era Sra. Antònia pensaue que Joaquin non ère capable entá sostier eth pes de tot aqueth patrimòni,aficionat ara lectura ara montanha e ara caça auie creishut ath marge deth trabalh e des obligacions; auien masovèrs mès auien d`èster ben manats;passauen es dies e Joaquin s’apercebie de que sa mair languie e que anaue perdent interès per aqueres causes que tostemp l`auien shagrinat; aquera situacion non podie seguir atau, reaccionèc e prenguec es brides tamb coratge.

Era Sra. Antònia tanben se reviscolèc e tamb agradiua suspresa veiguec com se transformaue positiuament. Aqueth gojat soniador e despistat en pòc temps s’hec tot un òme. Venguec era fira de Salàs e aconselhat peth masovèr de desplaça-se’i pr’amor qu’auien de uedar era bòrda de mules i anèren amassa e tornèc plan satisfèt, li agradèc aqueth marshandatge,se i sabec integrar ben en aquet mon deth bestiar e se li desvelhèc era aficion pr’amor qu’en aqueri moments i auie fòrça demana de mules e machos ère un bon negòci entàs pagesi que se i dedicauen.

**********

Es ans anauen passant e era Sra. Antònia anaue perdent fòrces e li dèc a entener a Joaquin qu’aurie de hèr un pensament qu’hère eth et responsable dera contunhassion dera familha e que non calie demorar massa perque era ja començaue a condar ans e ena casa calie saba naua.

Joaquin non ère bric gojatèr, passaue es ores de descans tamb es sues aficions mès auie ua bona relacion tamb Rita des dera Griua,auien fòrça causes en comun; a sa mair non ère pas era que de bon principi li aurie agradat, la trapaue un shinhau capinauta, coma qu’ère ben plantada e l’auien educada ben s’hège a valer mès non ère ço qu’aparentaue, auie fòrça boni sentiments.

Dempús de que un huëc incotrolat les ac arrasèc lèu tot non siguec era madeisha. Ja non ère aquera gojata tamb un bon dòt ath darrèr. Joaquin li hec a veir a sa mair que coma que tostemp l’auie tengut en un bon concèpte era manca d’interèssi non la harie pas a canviar d’opinion donques calie valorar a’s persones per çò qu’èren non pas per çò qu’auien; la comencèc a portar soentt entà casa e a mesura que passauen es dies era Sra. Antònia reconeishie que Joaquin auie arason, ara gent la calie tractar d’apròp, aquera gojata non ère bric çò que semblaue e l’acceptèc de bon grat.

Non demorèren guaire entà marida-se e es dus volgueren ua nòssa senzilha pr’amor qu’es dues familhes auien ua espia clatchada en còr e sobrauen totes es algarades. Sigueren fòrça erosi s’avengueren e s’estimèren. Era Sra. Antònia lèu se trapèc solatjada enes sues obligacions que tan li pesuen. Siguec ua mèstra pacienta e comprensiua entá d’aquera gojata sense experiéncia mès tamb ganes d'aprener; s’adaptèren ben era ua ar auta es dues èren pro inteligentes e sabien qu’arren s’auie d’interferir entà mantier eth rango d’aquera casa.Era Sra. Antònia empleguèc era sua dita; en quinsevolh relacion se quauquarren s’embosse se’n cau passar era saliua ò ben saber clucar es uelhs en moment oportun.

**********

Ath cap der an neishec era mainada qu’en principi semblaue qu’auie d’èster un mainatge, sustot Joaquin e tanben mare aurien volgut un ereu; Rita les diguec que benvenguda sigue qu’es mainades pòrten mainatges e èm pro joeni enta porta-ne d’auti; mès tard saberen que non ni aurie cap mès, auie estat un part complicat e s’auie barrat tota esperança. A d’aguesta mainada la batièren tamb eth nòm de Jacinta.Jacinta neishec e creishec enrronglada d’amor,era Sra. Antònia ja tostemp volguec èster cridada mare, se rejoic e se li dauric eth cèu li dedicaue tot eth sòn temps la criaue e la maucriaue, çò que mès d’un còp ère motiu de desacort tamb Rita

-Mama aguesta mainada va a pujar com ua potreta se li datz tot çò que vos demane, Joaquin ditz qu’auets tornat a nèisher, que tamb eth èretz fòrça mès exigenta "enta hè-ne un òme coma cau".

-D’aquerò hè tant de temps que ja non me’n rebrembi.......mès eth qu’hère un mainatge tracassièr e aguesta qu’ei finonha com ua romana, seríe un pecat contrariar-la pr’amor qu’ei fòrça sentuda...... ja l’adressaram quan calgue, dèisha-la que saute e cride que ja se’n encuedarà era vida se cau de mete-la ath pas, era ei era musica qu’auie de besonh aguesta casa.

Auie rason mare Tònha, es dies d’aquera polida infantesa passauen deprèssa e es ans semblaue que s’acassauen talament que lèu arribec eth moment d’anar entà estudi e començauen es sacrificis e era disciplina, ja èren mès curtes es estònes entà rejoi-se tamb era sua presencia tan berugadissa e arridalèra; pujaue sana e fòrta, non auie pòur d’arren, la calie escridassar perqué non vedie jamès eth perilh sustot en apropa-se ath bestiar tamb eth que s’auie familiarizat amassa tamb es mainatges des masovèrs. Arribada a’s tretze ans pensèren que la calie cambiar d’ambient e ampliar es estudis; non siguec pas de bon hèr pr’amor quère ben arraïtzada en tot çò que l’enrronglaue sustot era família.

Mare Tònha, tamb er egoísme de non separa-se’n, volie e dolie e desbrembèc eth còr entà hèr a foncionar eth cap e tamb es sòns plantejaments la convencec. Se’n anaree entà Tolosa tamb sa tía e es cosies tamb es que s’avenguie fòrça, toti es estius pujauen e passauen es vacances amassa. Arribèc eth dia dera partida e calguec hèr còr duro e empassa-se’n es lèrmes

-Semble que vos tarde que me’n vaija, jo qu’è un nut ena gòrja e vosati tant contents

-Non Jacinta (li ditz mare) non èm bric contents de que te’n vaiges, tanben nosati auem eth nut e te vam a trapar de mens totes es òres deth dia mès volem que sigues era hemna qu’un dia aurà de portar eth timon d’aguest casau.

-Entà d’aquerò non me’n cau pas aluenhar....

-Òc que te’n cau aluenhar entà qu’aprengues e sàpigues d’autes causes qu’an d’amplir era tua vida de d’auti coneishements qu’en fòrça moments tòt açò que mos enrongle te pòt arribar a èster pesant e sonque un bon aprenentage te darà era fòça entà tirar endauant. Entà èster ua bona mestressa de casa dilhèu non te calerie botjar perque es mèstres les as en casa mès volem que sigues ua dauna e aquerò ei çò que vas a aprener e de ben segur que te i traparàs ben en aqueth ambient, ja ves es tues cosíes que refinadetes que son.

-Òc se me torni com eres, que non pòden suportar era flaira deth hiems......

-A tu aquerò ja non te passarà que ja i ès acostumada tu as de descorbir d’autes flaires......

E dempús de fòrça convèrses com aguestes arribèc eth moment dera partida; es de casa agueren d’amagar es sòns setiments çò que Jacinta percebie e amagaue pr’amor que non les volie hèr mès dura era separacion. Er hèth d’ana-se’n tamb es cosies tanben l’ajudèc a acceptar de mès bon grat.

Totun s’auie uedat era casa, ne tapatge ne cants ne crits, pendent un temps non auien arren a condar-se, pògapòc se i anèren acostumant, escriuie soent, les condaue enquia es causes mès insignificantes, era ac auie de besonh mès sabie com ac demorauen en casa. Non parlèc jamès d’engüeig.

**********

Jacinta s’anaue hènt hemna tamb flors e espíes com en un jardin, maugrat tot s’intgrèc ben ena naua vida, sense desbrembar jamès era casa s’anèc enriquint culturaument e toti aqueri coneishements non amendrien bric eth sòn arraïtzament ara tèrra, mèslèu se refortien perque apregondie en tot çò que posse, moris e reneish, èren es lheis dera natura que retrapaue dempús pendent es vacances ena sua Val estimada e aquera confirmacion l’encoratjaue entà començar un nau curs.

Entre cursi e vacances passèren es ans e arribèc eth moment de meter punt e finau a’s sòns estudis que consistiren en ua ampla cultura generau; ja ère ua gojata ben formada e ara era familia se’n encuedarie de hè-ne ua hemna de casa.

Mare Tònha auie anat languint, era didie que sonque era mainada li podie trèir toti es maus, çò que non li podie trèir èren es ans e ja en condaue un pilèr; en aqueth darrèr an auie desmereshut fòrça e un vessament cerebrau se l’enpòrtec sense mès patiments.Tot e auer arribat a ua edat auançada eth ued que se prdusic ena familia siguec ben remarcable, auie estat era Dauna Antònia guidon, puntau e cantoada des de Janpèir.

Jacinta la plorèc fòrça e volie èster com era fòrta e valenta dauant des dificultats e sabie que sonque atau serie capaça de sostier aqueth patrmoni, aquera conviccion hec qu’era sua vida encaishèsse en tot çò qu’aquera dependença comportaue e li exigie. Aguec de renunciar a un pilèr de causes ben plasentes qu’auie viscut e auie deishat ena ciutat; èren coma espíes que de tant en tan punchauen; era mès sentuda se didie Jean-Paul; eth l’auie estimada fòrça e era ère convençuda de qu’ère un amor impossible tamb un gran dolor lo rebutjaue; l’estimaue, caraue e patie.... non ère er òme que li calie. Aquera casa.......

Eth se doctoraue en sciencies e eth sòn punt d’enguarda ère Paris......tant luenh deth sòn destin...

"Chère Jacinte je ne porrais jamais t’oublier, dabord je ne veux pas.......".

Era lo volie desbrembar e tanpòc podie; aquerò la hec a tornar un shinhau grèga e casanquèra, se tanquèc en era madeisha e se solatjaue tamb era lectura pr'amor que se trapaue un shinhau desplaçada en aqueth mon que tot e èster eth sòn i auie mancances; quan anaue peth carrèr es gojats daurien fòrça es uelhs.

-Ei coma ua flor de primauera!

Es gojates engelosides les clucauen e se’n arrien.

-Tè, ja passe era damisela de Paris.

**********

Pògapòc tot passe, e passèc, quauques ans ençà es sòns pairs coma enes generacions que les auien precedit èren fòrça pendents des amics que freqüentaue, calie assegurar era contunhacion “dera casa” calie un òme cabau e eri auien metut eth uelh en Ramon eth cavalèr des d’Antòni qu’auie es qüalitats qu’amassa tamb es de Jacinta poirien ahiger era anèra que corresponie ara shèna des de Janpèir, mès peth dessús de tot condauen es sentiments dera sua hilha e sonque quan veigueren qu’ada era non li ère indiferent li eren a saber qu’anaue peth bon camin, perque ni auie d’auti que la requerauen e aparenment mès lançadi, entre eri Marcel qu’ère fòrça ben plantat e enes hèstes ère eth que s’emportaue es que volíe e non li desagradaue bric, mès sabie que non li convenguie.

Ramon non ère guaire parlaire, tanpòc se’n podie díder un bèth òme, mès com auie dit mare Tònha era beresa se fanís lèu e es boni sentiments maduren e Ramon ère un bon gojat e auie letres, auie estudiat entà veterinari e tanben li agradaue fòrça de lieger e pensi qu’ei a trauèrs dera lectura que s’auien anat compenetrant, bescambiauent libres e idies e a mesura que s’anauen coneishent, s’anauen estimant e sense granes algarades arribèren enquia er autar.

Eth sòn amor creishec tamb eth temps;siguec com aqueri huëcs que comencen escandits e se van alugant e supòrten es mes fòrtes ventades,aguest non s’amòrtèc jamès.Rita e Joaquin en sigueren fòrça satisfèts, Ramon ocuparie eth lòc d’aqueth hilh que non pogueren auer, non les decebec pas bric.

Quauques ans mès tard era pagesía dequeiguie, eth negòci des mules tanben anaue de mens perque es mashines les auien pres eth trabalh; en uedar-se es bòrdes tanben se tancaue bèra casa pr’amor que mès d’ua familia passaue entà França entà guanhar-se era vida mès aisidament. Es cases mès fòrtes tenguien melhor eth còp encara que non se’n ressentigue-se’n massa; es de Janpèir tanben aurien agut es sues dificoltats enta mantier eth madeish ritme de vida, sòrt ni aguec de Ramon que tamb era sua profession aportaue un bon ajud ara ecomomia dera casa.

**********

Passauen es mesi e i auie un tèma que arrés non gosaue tocar mès s’anaue hèn pesant e passadi catorze mesi ara fin Jacinta poguec trincar eth silenci ; se trapaue embaraçada e toti se’n rejoiren, mès com que tota ròsa pòrte es sues espíes, en aguest cas tanpòc i manquèren; siguec un embaràs complicat, s’auie de passar era majer part deth temps en lhet tamb er ai tostemp a flor de pèth peth perilh de no arribar a bon finau.

Rita non paraue de pregar, era sua pròpria experiéncia li hège a pensar que podie passar quinsevolh causa e era lheuadora tanpòc ath vedie massa clar, donques podien auer ua suspresa que non volguec auançar, s’estimèc mès non dider arren enquia eth moment deth part e arribat aguest que non siguec bric facil quedèc confirmat eth sòn presentiment, neishec un mainatge e era bona noticia lèu s’estenec per tota era casa e era lheuadora que contunhaue era sua faena les diguec que non s’alarmè-se’n, mès que non auie pas acabat; Jacinta que se trapaue ath limit des sues fòrces demanèc, se que volie dider tamb aquerò.

-Que voi dider çò que digui, aguest mainatge que non ven pas tot solet, que n'i a un aute.

Se quedèren toti sense alendar; Rita aguec un corbiment de còr, mès non podie pas dar era impresión de desengust, ara fin non ère cap de desgracia atau que les encoratgèc a toti.

-Jacinta açò qu’ei ua benediccion, erósa tu estimada e toti nosati.

E ara seguida venguec eth dusau qu’ère un shinhau mès petit e mès neron, Jacinta non sabie reccionar, Ramon l’assolasaue emocionat.

-Gracies estimada!

Les lauèren e entifonèren e li’n placèren un en cada braç e alabetz arringuèc a plorar mès non de pena sonque d’amor, totun ja auie dus hilhs, ua bona responsabilidat mès non s’acobardiríe,tamb era ajuda de mama Rita tirarien entà dauant. Tanlèu ac sabec Jana correc tamb sana alegría, totun Jacinta n´auie agut dus e era auie perdut eth sòn sense esperança d’aue-ne cap mès, s’abracèc a Jacinta

-Ja pòs èster ben contenta tu ja n’as dus e jo ja ves.... Ja pòs dar gracies a Diu.

E Jacinta, tamb un impols de generosidat, li diguec:

-Òc e tu que tanben t’as de comprometer perque as d’èster era mairía deth que volgues.

-E badines.....òc tiò, semblen dus angelets, er un que deu d'auer chucat mès qu’er aute pr’amor qu’ei mès grasset, me vau a trigar eth mès petit que me rebrembe mès eth mèn Jaimet.....tanben ère mundet e polit com un sò.....non ère entà d’aguest mond......E tamb quin nòm les batiaratz?

-Sonque l’auiem pensat entar un Miqueu, entar aute ja en parlaram.

E quan en parlèren decidiren qu’es dus poirien portar nòm d’ange e li meteren Rafèl com er arrepairin.

Era venguda des petits les cambièc era vida, Jacinta les dedicaue totes es ores deth dia e non dormie pas totes es dera neth, non ère bric d’acord tamb era dita de que a on se’n crie un se’n crien dus.

A Rita tanben se li moltipliquèren es obligacions. E ath viatge es masovèrs se'n anèren entà Palhars d'on ère Ròsa era hemna, mès i demorèc er hilh, Cisco e era sua hemna Isabel, que tot just s'auien maridat.

Tanben logueren ua mossardeta entà susvelhar es petits; calie codinar mès e i auie un pilèr de roba entà planchar e repassar, entà lauar venguie Roseta que tanben ajudaue enta ra neteja; trèt der iuèrn pendent es tres sasons calie logandères entàs tèrres e jornalèrs entàs prats.

Joaquin ère un bon patron sabie manar e ère reconeishent tamb es qu’èren complidors e Rita tanben seguie era costum dera casa ; entà que venguen contents que les cau neurir com cau.

Pensaue en devier de Jacinta.

-Prauba mainada, non ei pas flors e viòles çò que te demore, sonque desiri qu’eth tòn amor per aguesta tèrra non dequeigue entà que te dongue era fòrça que te calerà entà sostier eth pes de tantes obligacions, me demani perqué auem d’èster tan conservadors; èm çò qu’an volgut que sigue-se’m sense demana-mos se mos agrade, cau seguir perque atau mos a tocat; dilhèu calerie èster mès valents encara que mau visti e èster capaci de dar un còp de pòrta e anar per d’auti camins; aquerò ei çò que passarà mès tard ò mès dora. Mès Jacinta per ara se trape ben erosa e desiri qu'atau sigue per un pilèr d’ans.

Es mainatges atirauen era atencion de toti, Rafèl pujaue com auie neishut, mès mundet e d’un temperament fòrça docet, Miqueu ère un trabalòssi fortegàs e tostemp arrialhat tot e que se daue bones tampanades non ploraue jamès, atau que Rafèl qu’ère molt sensible ère eth que rebíe e ère mès lhoricaire e a mesura que creishien se desvolupauen cadun ena sua personalidat.

Miqueu tostemp correr e Rafèl s’entretenguie en casa tamb quinsevolh causa; quan lauauen es solèrs e i metien diaris entà pode-i passar lèu se cochaue en tèrra entà lieger; en estudi ère fòrça aplicat e Miqueu que non auie un peu de pèc ère talament feniant que tostemp anaue eth prumèr pera coa; ada eth çò que li shautaue qu’ère anar tamb es jornalèrs ò ben acompanhar a sa pair quan anaue a visitar e a veir eth bestiar ena montanha. Ère bèth de veir qu’aguest aurie d’èster eth qu’aurie de contunhar coma cap de casa, sautaue ara vista que Rafèl non ère pas talhat entad aqueth mestièr, fisicament ja ère mès feble e es sues aficions anauen per d’auti camins, non aurie aucit ua mosca, ère un admirador dera natura e de tot çò que se i botjaue, tostemp carrejaue entà casa sarnalhes, cuques e tot ço que podie atrapar.

-Entà on vas Rafèl tamb totes aqueres lordères que mos vas a empestar era casa?

Miquèu paraue arratèrs entà atrapar audèths e Rafèl non ac podie suportar

-Ès un bastrús, quin mau t’an hèth?

-Òc, que ditz Cisco, eth masover, que se mingen eth gran pes tèrres.

Eth les trincue es cames e Rafèl les ac apraiaue tamb garrotets.

*********

En sòn moment a Rafèl, vista era sua disposicion entar estudi, lo meteren en ua escòla en Barcelona e pensauen que çò de melhor serie qu'estudiesse entà veterinari com sa pair, en casa i auie pati entas dus e pensauen qu’atau convenguie pr’amor que se complementarien er un tamb er aute, mès non tostemp se pòt planificar eth destin des persones

Miquèu ère un gojat deth pòble, sharmantàs e fòrça lançat, non ère des mès valents, pensauen que en sòn moment ja se i meterie; eth non s’hège james endarrèr, se i auie un huëc ò quinsevolh besonh ère tostemp des prumèrs, eth se trapaue tant enes hèstes com en es batusses, ère un bon defensor des sòns amics. Jacinta non dormie pas totes es ores.

-Ramon qu’aquet mainatge non s’a retirat.

-Non passes pena dormis ja arribarà.

Eth tanpòc dormie.

Mès d’un viatge s’auie lheuat blauat, e en casa passauen compdes.

-Dilhèu as queigut deth lhet.....

Non responie.

E peth carrèr:

-Miquèu, ja as pres mau.

-Òc, sò queigut deth shivau.

-Sampà, que deu d’èster guit.

-Non, sonque quan passe peth dauant de casa vòsta que se met nerviós.

Hège a servir era ironía pr'amor de non deishar anar era mala idia que li produsien suivans quini comentàris, e tostemp trapaue eth remoquet adient.

E R A   C A S A   S E   U E D E

Passauen es ans e as de Janpèir com en totes es cases i auie eveniments boni e d’auti que n’èren mens, sense grani malurs vieuien en bona armonia mès es ans se’n pòrten era gent coma lhei qu’ei de vida, Rita e Joaquin moriren com auien viscut;en patz, Joaquin en pòc de temps se desmelhorèc fòrça e un cer se’n anèc tamb ua desgana; se li auie parat eth còr.

Rita que non auie estat jamès ua persona molt fòrta tamb era ajuda de Joaquin se mantenguec tostemp en lòc que li corresponíe, se complementauen talament er un tamb er aute que en falta-li Joaquin non superèc era sua pèrdua, s’anèc amortant pògapòc e tot e er amor tamb eth que siguec enronglada non la poguec conçolar, se metec en cap que ja non ère de besonh era sua presencia e que se’n volie anar tamb Joaquin e ath cap d’un an sense lèu malautejar se’n anèc sense hèr bric de tapatge.

Jacinta non s’ac podie acabar e non auie conçòl, auie estimat fòrça a sa pair, mès mama ère mès qu’ua mair, fina inteligenta e discrèta tamb aparença delicada mès tamb ua fòrça interior que la hège fòrta enes deficoltats e aquera fòrça la transmetie, auie estat mair e amiga ara que confiaue toti es sons pensaments. Ramon n’ère concient e sabie coma n’ère de dificil amplir aqueth uet, ère ua pèrdua irreparabla e non sabie pas quin ère eth camin que calie seguir entà hè-la’c mès suportabla, eth temps que tot ath cicatrize tanben s’encuedèc dera sua recuperacion, tanben i ajudèren es moltes obligacions que li queigueren ath dessús, metec en practica çò que tanti còps li auie hèth a remercar: non te metes jamès eth cap dejós der ala perque arrés te le'n treirà, pensèc qu’ère eth melhor rebrembe que li podie dedicar, atau qu’auie de meter tota era sua volentat e saber hèr entà ocupar dignament eth lòc que li corresponie; i èren es hilhs que s’hègen òmes e i ère er òme que tanben mereishie totes es atencions que li pogue-se dedicar. Auie plan rason mare Tonha, "eth dolor se lo sabes superar te refortis". Ei ben vertat que cau aprener d’eth passat,e tamb aquera experiéncia tirar tostemp entà dauant e tier compde de non estramuncar, a còps empenher e d’auti arrossegar.

**********

Tanben en país se produsien cambis importants, es pagesi nom podien subsistir ac auien justet entà neurir gent e bestiar, de dia en dia s’anauen quedan barèts prats e tèrres çò qu’ere ben desencoratjan, erosament venguec era Pròductòra entara bastida des centraus electriques e siguec era pòrta que se dauric entà qu’era gent non ague-se'n d’emigrar, i aguec trabalh entà tot eth qu’en volguec tanben vengueren un pilèr de families deth sud e aucupèren cases e bòrdes que s’apraiauen entà víuer-i ben o mau, mès aguest moiment de gent portèc vida entat comèrç e entà toti es qu’auien quauquarren entà vener.

Miquèu vedie coma es sons companhs deishauen era pagesia entà emboisha-se´i e crubar cada quinzena sense auer de demorar era fira entà tocar bèth sò, mès eth auie de mantier eth prestigi e demorar en casa a on peth moment non se podie qeishar pr’amor que s’a pair encara se güanhaue ben era vida coma veterinari e es sues bòrdes se mantenguien plees, tamb tòt aquerò non podie barrar es uelhs a un futur incèrt.

Rafèl comenèc a estudiar entà veterinari mès un còp qu’aguec metut eth nas pes laboratòris se trapèc en sòn mon. Desde ben petit s’auie interesat tostemp pera vida,tant des plantes com de tot çò que botjaue,eth tostemp carrejaue entà casa cuques de tota sòrta, atau que decidic estudiar Biologia; a’s de casa non les agradèc bric era sua decision pr’amor que tamb aqueri estudis non poirie viuer en país e tamb tot eth sòn desgrat non volgueren tòrcer eth sòn camin, ère pro inteligent entà escuelher çò que li convenguie.

Ath temps Miquèu s’anaue desencoratjant arribèc eth moment d’anar entath servici. Rafèl per auer es pès planèrs e èster fisicament mès feblòt se’n liurèc.A Miqueu li toquèc en Melilla, "Quin malur...tant luenh!" Mès calie prene çò que tocaue.

E T H   S E R V I C I

Jacinta tamb amor e tamb dolor premanie mès causes des que li calerie, non i manquèc era estampeta de san Antòni e non estauvièc pas es recomanacions.

-Sustot ten compde tamb es companhies, hè-te tamb aqueri des que pogues aprener quauquarren en tot maufidate un shinhau de toti, cerca tostemp de superar-te en toti es sentits, hug des vicis que sonque te portaran ara destruccion deth còs e der esperit.

-Mama, que non sò pas un mainatge......

-Non ès un mainatge mès te quede un long camin a hèr enquia èster un òme e aquerò d’ara enlà anarà mès deprèssa e pòs estramuncar, te vierà ben de rebrembar çò que t’auem ensenhat e àges tostemp present que mès d’un còp te’n auràs d’empassar era saliua e mossegar-te era lengua pr’amor que non poiràs pas rebotegar quan t’imposaran ues obligacions que ben soentt non te seran agradiues.

Ramon li parlèc d’òme a òme e li repetic totes aqueres causes qu’eth madeish ja auie escotat de sa pair e que que non èren pas dehòra deth temps present.

-E pensa qu’eth mòt servici vò dider aquerò, servir tamb totes es conseqüencies tant se t’agrade com se te pique......As un fòrt engenegàs e as lèu era responsa. pensa qu’es que te manaran auran tostemp era rason, rebremba que a mès d’un d’aqueri escarrabilhats les i an perlongat era estada.

Ère un dia gris e hered deth mes de noveme, eth temps ère com eth còr de Jacinta, se lheuèc ben dora entà premani-li un bon esdejoar e repassar se s’auie desbrembat arren.Tamb veu tremolosa.

-Hè lèu Miquèu, lhèuate.

-Mama non patisques, sonque cau passar era bassa e aquerò ben que me shaute de passa-la e coneisher d’auti paísi e d’auta gent.

-Tu plan que tot ac ves planèr, ua auta causa aurie estat se t’aguesses quedat mès apròp, ja veiram quini permisi auràs.

-Non te shagrines d’auança.......

Un taxiste lo portarie enquia Lhèida, arribèc jos ua broma baisha e hereda que barrejada tamb eth baf deth motur hège que non se vedessen es cares tamb claredat e non se percebien aqueres lèrmes que shurmauen, Miquèu s’hège eth valent se trufaue dera sua valisa d’husta tota naua e ben vernissada.

-Domatge que me la van a ratlhar... e que pesanta.. me demani enta que tanta ròba se me van a dar tot eth noviatge tan lèu arribar...

S’abrassèren estretament sense mès paraules, eth conductor arringuèc de còp e desapareishec ena bromèra.

Jana non i podie faltar en aqueth moment, e se quedèc muda... güaire estimaue a d’aqueth mainatjas! Tostemp chamós, non auie sonque daurir era boca quan auie de besonh quauquarren e ja corrie, ère aqueth hilh qu’era non auie podut auer, tot e que la volien retier se’n volguec anar enta casa en tot escotar.

Jacinta se deishèc anar en son fautulh ath cant deth huëc que Ramon auie alugat ben dora.

-Jacinta, serénate, non ei pas eth prumèr e non se’n va pas entara guèrra, ja li anarà ben de marcar un shinhau eth pas luenh de casa.

-Tiò ja sò tamb tu, mès ua auta causa aurie estat aue-lo mès apròp, aurie pogut auer mès permisi...amplis tant era casa que mos vam a trapar ben solets, e era falta que va a hèr entath trabalh, tostemp mos semblaue que non hège pro, ara qu’ath veiram, ena primauera mos calerà logar un mosso pr’amor que tu non poiràs dar inc a tot e as masovèrs tanpòc se les pòt demanar mès.

Que longui que s’hègen es dies e es nets d’aqueth mes de noveme en tot demorar noticies,Rafèl qu’ac sabie telefonaue soent enta encoratjar-les, les condaue es sons auanci enes estudis sense planhe-se des esfòrci e ores de dormir que i dedicaue les parlaue des sues amistats, dera gojata tamb era que s’entenie fòrça coma estudianta deth madeish curs e coma persona, nordamericana mès cursaue estudis en Barcelona pr’amor que sa pair auie vengut per quauques ans entara embaishada.

-Aquerò que mos mancarie que s’encamardèr-se d’ua americana...

-Jacinta tu se non corres vòles.

A’s quinze dies arribèc era prumèra carta de Miquèu......

"Me trapi ben encara qu’un shinhau cansat deth viatge, en Lhèida mos portèren enta Barcelona en autobús e aquiu mos embarquèren enta Valencia fòrça apilerats, coma vos podetz pensar non auiem pas camaròts de prumèra mès non me vau alongar tamb detalhs pròpis d’aguestes situacons, en tot cash de Valencia a Melilla non siguec pas un viatge de plaser, i èrem de pertòt e entre tanti auí era agradiua suspresa de trapar-me tamb Enrique de Vilac, e toti entath hons deth baishèth “A la bodega” Ua mantòta e tan mau neurits que non treiguerem bric eth vrente de pena, era trauèssa se hec longa e penosa; en arribar en pòrt mos demoraue ua banda que tocauen era musica pròpria e era vestimenta deth Marròc, mos an semblat plan especiaus tamb es sues chilabes e turbants, tamb tota era sua volentat non an pas aconseguit de rejoir-mos, èrem toti estragats, tan qu’en arribar en cuartèl aqueri “camastros” se mos eren confortables, mos dèren era ròba; ja t’ac didia mama que non me’n calie portar tanta, e aguesta qu’ei ben raspa, dus calçotets dues samarretes, michons, sabates nautes e eth traje qu’ei rède com era huëlha de milhòc, se m’escauen es pès e me solatgi tamb es espartenhes embetades que me'n pòrtè, tan plan que siguec ua bona pensada; deth rancho non vau a entrar en detalhs perque vos en arririeths.......e ja ei vertat ja que les trapi a faltar aqueres sopes de seba que non podia avalar; ara mos cau h`er era instrucción, quan me donguen un destin ja vos ac diderè."

Jacinta Ramon e Jana sigueren asolaçats pr’amor que ja se trapaue en sòn lòc, de ben segur que i aurie còstes que non se les demoraue mès les ac calie perque era vida li’n reservaue d’autes, tanben sabien qu’encara que b`eth còp estramuncarie tirarie entà dauant, pr’amor qu'en fòrça moments ère massa ezardat. En casa lo trapauen de ments, auie ua bona aurelha e tostemp cantaue e fiulaue, li escriuien soent e li condauen tot çò que se passaue en casa, era responsa non s’hège a demorar.........

Un shinhau més tard arribèc ua auta carta....

"Estimats toti, me trapi ben e quan melhor ei quan rebi es vòstes cartes, tant coma vosati quan rebetz es mies, mès jo non vos pogui condar guaires nauetats, toti es dies se semblen, se bèra causa cambie non ei guaire per melhor; non m’an fautat es quintades que sò suportat tamb paciencia entà non empitjorar era situacion. Mos lauam era ròba en us grani lauaders tamb un talhuquet de sabon verd que mos dan un còp per mes, e un dia que veiguí ath brigada que tamb un hiu de hèr s’en apropaue mès d’un... e jo clucar es uelhs com se non passèse arren, çò que me cau hèr mès d’un viatge en tot rebrembar es vòstes leçons."

Quaqui mesi dempus, ua auta carta......

"Sò pogut entrar en Intendencia e ja non hèsqui guaires guardies, acompanhi ath brigada, (eth deth sabon), entara codina enta revisar eth rancho que un dia ei de mongetes e un aute de garbansos ò dentilhes, talhets pògui, eth brigada òc que ben soent se trape tamb bèth conilhet que pishigue en ua granja qu’an es militars apròp e es oficials son es que se’n aprofiten; auem un sargent qu’ei un poirit,olat com un both li diden “ eth còyòte” e a jo me’n vò deth peu, non sabi pas se que li aurè hèth,chusquèro dera mèrda....... Er aute dia quan anaua a recoelher es dinèrs que m’auiets enviat me demanèc se tamb quin permis e sense pensac bric li diguí tamb eth deth coronèl e tot e que non ère vertat se l’empassèc e ara que me guarde des d'un aute biais; ath cer passen lista e eth qu’ei un ignorant non ei pas capaç d’hèr eth parte e coma resultat era nòsta companhia tostemp castigada entà pelar trues, tant e tan que me sò aufrit enta hè-lo jo e nani, a seguir pelant enquia que li sò dit que l'ac anaua a dider ath capitan e de còp que s’a acabat era peladera."

Uns mesi mès tard.....

"Sò estat rebaishat de tot servici pr’amor qu’un crosheth dera sabata me hec ua tocadura, me vedec un cabo prumèra que me coneish ben e me propausèc se volía anar enta Malaga e jo sense encomana-e ne a Diu ne ath diable me metí es cartochères, prenguí eth mosqueton e enta Malaga que m’embarquè, sonque calie hèr a secar es mantes que se banhauen en cubèrta e un còp seques plega-les, quate dies anar a vier enta Malaga enqia eth cincau que ja me demorauen en Melilla un cabo e cinc soldats que me portèren entath cuartèl e me les veiguí peludes, sòrt n’aguí que hège pòc qu’un capitan auie demanat un volontari enta monta-li mòbles e ja sabets que coma ditz Jana,quan voi que li pogui hèr es uelhs a un gat, m’aufrí e quedèc ben content, talament que quan sabec qu’èra castigat, arregraït me perdonèc eth castig.

Vos trapi de mens mès non me pogui queishar perqué m’ac vau trampejant pro ben, ara me tocaue anar de maniòbres mès tamb ua mieja vertat que serie longa de condar me'n sò escapat..........Vos envíi ua fotografía enta que veigatz coma vau de ben “nipat”; me heren responsable dera ròba e un dia me ditz un brigada, "m’as de dar dus monos enta hèr-me un traje", li sò dith que òc tamb era condicion de que me'n calie un enta jo, "d’acord, tracte hèth"; e com que me sò hèth fòrça amic d’un gojat de Lheida qu’ei un bon sarte que m’a hèth un bon trabalh e sembli un general."

Mès endeuant...

"Me sò trapat tamb un sargento maridath tamb ua aranesa e se pòrte fòrça ben tamb jo, tamb era sua influencia m’an cambiat eth destin, ara sò en Pagaduría que depend deth Govèrn Militar e ja s’a acabat eth rancho ara que minji en ua fonda en pòrt, atau que mama non m’envies mès paquets que non me manque arren."

Ramon a Jacinta:

-Ac ves sò que jo te didia, non patisques per eth que ja se sap hèr pati, per mès que se trape estacat.

-As arrason, mès a còps era sòrt que se vire e as mès escarrabelhats les ne dan entath nas.

-Tanpòc li anarà mau, enta aprener a caminar que cau estramuncar e sabe-se lheuar.

Quauques mesi mès tard, més noticies:

"Er aute dia eth comandant m’envièc enta çò deth coronèl e en tot passar pera terrassa veiguí ua estenuda de flors miei mòrtes e atau l’ac i a vei ara senhora, en aqueth moment venguec eth coronèl sentec eth comentàri e me demanèc que calie hèr... donques cambiar-les era tèrra e humejar-les; l’endeman ja me metec ara míadisposicion a qüate soldats tamb marmites de tèrra e hiems, jo sonque de capatàs e eth resultat que siguec ben satisfactòri, aquerò gracies a que vos ac auia vist a her a tu mama e a Jana, un còp de mès era vòsta esperiència me hège un bon servici, perque quauques dies mès tard eth coronèl e era sua senhòra m’ac an arregraït e eth coronèl m’a prometut un permís enta ben lèu."

E ben lèu Miquèu que tornèc enta casa enta ua mesada. Es dies passauen de-prèssa perque cadun auie es sues causes a condar es mès insignificantes se hègen interessantes mès ja siguec ben diferenta era partida pr’amor que ja non mancaue guaire entara licencia.

**********

Rafèl les tenguíe ath corrent de toti es sòns progrèssi qu`èren plan remarcables, tanben passaue es sons trincacaps pr’amor que tot e èster fòrça capable tanben ère fòrça exigent tamb eth madeish; sa pair non se cansaue de dide-li que siguèsse mès pacient que tot çò que vau còste e que cau eth temps enta tot.

-A d’aguest plan que non li cau dider arri, sonque shò.

-Totun Ramon que diferenti que mos an gessut aguesti mainatges, er un tan d’interès entar estudi e er aute que non age agut bric.

-Non te’n hèsques ara per aquerò, ja se daurirà camin que de pèc non a arren.

-Se’n gesserà dides, mès jo òc que me shagrini perque non sabi se serà capable d’amiar enta dauant aguest casau e sustot se volerà, bremba-te que mès d’un còp auie dit que açò ère coma vieuer engabiats, ben pòur me'n hèr que bèth dia volgue emprener era volada.....

Miquèu auie hèt un bon viatge e se reincorporèc content e condèc encara moltes més causes:

"Eth coronèl e era sua hemna se pòrten fòrça ben tamb jo, an de vacances un hilh qu’estudie en Madrid e m’an demanat que serien ben contents se i volguessa anar pes tardes enta parlar tamb eth, encara que non èra massa escauat non me i sò pas podut negar e tanpòc me destrigue pr’amor qu’ei un brave gojat e bescambiam istòries e tamb aquerò se dèishe quèir bèra copeta de xerès........

Er aute dia era hemna deth comandant me demanèc se li volia anar a crompar sardines e li diguí que coma qu’hèra de montanha non auia vist jamès e me poirien enganhar, non li agradèc era negatiua e mau carada me diguec “que se lo diría al senhòr” me deishèc ben preocupat perque ère fòrça disciplinari, deu d’èster per aquerò que me diguec, “te felicito porque as tenido los c... de responder a mi mujer como se merecia”.

Coma veiratz, tot un òme, e ua leçon a aprener qu'es hemnes mès d’un viatge demanatz massa.

I auie dies de toti, non ère facil auer de dar tostemp eth braç a tòrcer mès coma que l’ac auien pintrat talaments nere se li hège mès suportable, tanben s’auie apres ben era leçon de que en ana-se’n entath servici se calie deishar er orgulh en casa perque es que manauen tan s’ac hègen ben coma mau auien tostemp era rason e non valie rebotegar perque çò de mens que se podie pèrder ère eth peu.

Melilla ère ua ciutat petita e tamb pògui encants, mès eth nòste soldat sabie profitar es moments de leser, s’en anaue tamb es companhs a passejar pes dus parcs pro ben entretengudi, tamb fòrça plantes e arbes, se’n guardauen es gojates, les shautauen sustot es mòres que les semblauen ben guapes encara que sonque se les vedien es uelhs e tan plan que les auien bèri; tanben se passaue bones estones en pòrt quan tornauen es pescadors e tanben quan cargauen es barcos tamb es mineraus que portauen deth Rif, e des d’aquiu s’en guardaue era montanha deth Gurugú, "totun de tot en diden montanhes".

Tamb es sues coneishenses sabec artenher encara un aute permís atau qu’era estada se li hec suportabla. En trapar-se ar aute costat der Estret li semblèc que valie era pena profitar enta coneisher eth Marròc, les ath prepausèc a’s de casa e i sigueren d’àcord, atau que li envièren es sòs.

S’auie hèth amic tamb un gojat de Tarragona e tamb eth s’ac determinèren, s’auien hèth fòrça amics pr’amor que s’avenguien e coincidien en ua especiau vision dera vida e n’er un n’er aute èren bric d’acord tamb eth futur que les demoraue; Josèp tanben ère hilh d’ua bona casa de pagés e non ère pas bric era sua vocacion.

Tanlèu sigueren licenciats s’embarquèren enta Tanger e d’aquiu enta Rabat, Casablanca, Marraquech e Fez, descorbiren un país exotic e ben diferent, magnifics palais e bères Mesquites e en cada ciutat era sua Medina e es sòns mercats de productes diuèrsi tamb ua hòrta flaira d’espècies barrejada tamb era deth cuir e eth baf que deishauen es somèrs cargats de tota sòrta de mecaderies per carrerons talament estrets que non ère bric facil de transita’i les meravilhaue veir coma trebalhauen eth cuir, eth cueire, er òr e era plata, de tota aquera beresa en vieuíen ben praubament e es rics en disfrutauen; era diferencia ère tan grana que les produsíe mèslèu indignacion.

-Quin mon mès injust!

Eth viatge arribaue a tèrme e ja sònque demorauen trapar-se en casa tot e que peensauen e se demanauen com en un mon tan diuèrs, ample e long se poiríen limitar a viuer en un cercle tan barrat coma les demoraue; Josèp ac auie clar.

-Jo sòc un trotamon i tinc que volar i volaré

Miquèu pensaue çò de madeish mès s’esfòrçaue enta uger des sòns pensaments.

 

E R A   T O R N A D A

Miquèu tornèc enta casa e toti se’n reviscolèren, auien tantes causes a condar-se qu’es dies passauen agradosi e tornèren ara rotina, semblaue qu’arren auie cambiat mès Jacinta tostemp observadora se demanaue perqué aqueth gojat avantes tan chamós ara non cantaue ne fieulaue, tanpòc volie parlar de futur ne de projèctes.

-Ramon, sò preocupada per Miquèu, non li veigui ilusion per arren, aurie de veir que tu vas cansat e que ja ei ora de solatjar-te, semble que trabalhe per fòrça.

Ramon la volíe tranquilisar:

-Encara ei lèu Jacinta qu’encara non a agut eth temps de plaçar-se en lòc que nosati pensam que li correspon.

-Que Dieu t’escote, ben pour me’n hèr qu’aqueri dubtes qu’auie avantes en lòc d’amendrir-se s’agen agranit.

E Jacinta non s’enganhaue, Miquèu ère moish e non prenie cap de decision, s’auie tornat casanquèr e escotaue mès que parlaue. Ara fin se trinquèc eth gèu e Miquèu esclafic tot aquerò que portaue alaguens entà shagrin des sons pairs a’s que non podie convencer tamb es sòns rasonaments, non sabie massa çò que harie mès òc que sabie que li calie un aute oritzon e que non se volie estacar per tostemp a ues obligacions que li auien mercat; ath delà d’aqueres montanhes i auie un mon que botjaue e eth sentie eth besonh d’incorporar-se a d’aqueth moiment, aumens per un temps; tamb aquera pòrta dubèrta ara esperança encara que a desgrat lo deishèren anar enta Tolosa ”ua temporada” tamb es oncles qu’auien un bon ahèr de fabricacion de caucèr.

Ramon que tostemp s’esforçaue entà despreocupar a Jacinta non hège sonque desviar es sons propis pensaments, ère ben cossent de que Miquèu auie ua fòrta personalidat dificil de tòrcer e qu'era interioridat d’ua persona ei un mon impenetrable perque cadun mos botjam per us parametres diferents e qu’auem era obligacion de mercar ues nòrmes de comportament en tot respectar era libertat des persones per mès que siguen es nòsti hilhs.

-Jacinta, aguesta guèrra pensi que non la guanharam, t’auies entestat tant entà que Miquèu siguesse aqueth ereu que tu pensaues qu’auie d’èster entà casa nòsta e casa nòsta coma d’autes ja non pòt ilusionar ne ath sòn pròpi destinatari perque tu sabes tant ben coma jo que quinsevolh tamb mens esfòrç se guanhe melhor era vida. Mès Jacinta, estacada ath passat, non podie -mèslèu non volie- veir qu’era joenessa auien un aute punt d’enguarda, tot sò qu’auien ath darrèr ja non servie entà víuer eth present, e sonque ère question de sentiments perqué tanpòc auie estat ne tant fàcil ne tant gratificant coma didien, atau que Miquèu non encaishaue bric en enquadre que Jacinta li auie destinat e quan li espausaue eth sòn pensar Jacinta inteferie.

-Fantasía Miquèu, sonque fantasía...

-Mama, guardar enta darrèr qu’ei comensa-se a morir.

Rafèl qu’en principi tanpòc i ère d’acord, en honds siguec realiste, se placèc en sòn lòc, e non se vedie pas hèn un trabalh e amiant ua vida tant aluenhada des sues aspiracions; e ère ara sua generacion ara que li auie tocat replanteja-se eth temps a vier e trincar tamb aquera tradicion seculara. Eth ère erós tamb es sons estudis que li produsien fòrça satisfaccions pes boni resultats enes examens, e pensaue que non aurien fin pr’amor qu’eth camp dera investigacion en que se botjaue non auie limits.

***

-Que me’n dides Jana d’aguest determini que mos a pres Miqueu?

-Non t’enquimères, mès jo tot e que me hè dò que se’n vaige que pensi qu’ei ben espabilhat, se pòt viuer com un senhor, quines ganes d’esgarsina-se hèn de pages.

-Òc, a tu non te cau pas demanar eth parer pr’amor que tostemp ès prèsta enta desen cusa-lo.

E R   A U V I A T G E

Un bèth auviatge eth des de Janpèir, ua casassa ben bastida de cara a methdia tamb un gran corrau ath dauant a on se trape era entrada principau, un gran portalàs barre tot eth coto, a on se trapen es bòrdes e palhèrs enta tota sòrta de bestiar, tanben era bordeta entara poralha a on non i mancauen jamès es lits que auien ua bona bassa enta escampilhar-se, un gran com a on i cante er aigua tostemp, ara seguida un uart e un shinhau mès enlà eth vergèr tamb fòrça arbes frutaus, se eth temps acompanhe vien es serides dempús es peres dorieues, tanben us prinhons que shurmauen mèu, ara ja embastardits, dempús pomes de tota sòrta que sauvauen alaguens des arques deth gran entar iuèrn, tanben escares e aurassi, tot aquerò s’eth temps acompanhaue, mès d’un viatge s’en guardauen esperançats es arbes plens de flors que prometien ua bona coelheta, mès era veu dera experiéncia rebrembaue que non se pòt dider blat enquia que non ei en sac e...maufiatz-vos dera gelada de Sant Jòrdi que sense un còp ac rostís tot.

Era casa ère repartida suivans es besonhs e era posicion dera familia; era pòrta principau de casse tamb diboishi geometrics un polit picapòrt que non a desmereshut pr’amor que Jacinta l’a ben mantengut com cau, era ditz qu’era pòrta de dehòra ei eth miralh deth laguens. En lumedar de marbre i a un escut tamb era data 1850; ua glicina puge ath cant ei fòrça retorsuda e seca mès se resistís a morir e cada primauera torne a brotoar e s’amplís de flors color de mauva que tant li shauten ara sua mestressa e demore que aumens visque tant coma era. Ena èira i a un cancelh tamb ua pòrta de veires de colors que quan i arribe eth solei hèn mimaròtes pes escales; a dreta eth salon a on entas hèstes se i arribauen a plaçar ua vintea, a quèrra ua grana codina tamb un larèr a on ara i a ua salamandra que portèren de França e que se i pòt codinar, ath darrèr ua bona recodina tamb tot sò que cau ara, ath delà dera codinèra de lenha era quau pòc s’alugue, n'i a ua auta d’electrica, eth poladèr de pèira e er horn ja ben hered, at honds un serèr a on encara i é eth lauader e a tocar era mashina de lauar que siguec des primères que se plassèren e que Jacinta ben que se resistie a servir-se’n, tanben se i pòsen es barricòts ara uedi e es pastères e es guarda-carns e es pèrches entath mandongo ¡Quin domatge, tot repòse.....Ja non se i perceb era flaira des pernilhs que tot er an penjauen en plafon.

Ua ampla escala mos pòrte entath prumer estatge, en soleret encara i tòque enrogalhada era pandula ara que Jacinta non desbrembe jamès de dar-li còrda cada ueit dies perque ditz que li ten companhia, Jana ditz que tòque quan vò-

-Non Jana non, quan pòt coma jo, a empentassi.

Ath cap dera escala ua grana sala tamb es parets plees de fotografies e un bèth miralhàs ath torn es dormitòris, dus tamb humenèja en cas de malautia,un colidòr mos amie a ua galeria que va de cap a cap dera casa; quan se maridèren es pairs de Jacinta i eren era sala de banh, enquia alabethz sonque i auie ua comuna; dera sala partís era escala que va entar humarau a on encara se i trapen es males, es ues arralhades es autes forrades de pèth de craba ja pelades pera quèra mès alaguens sauven tot aquerò que reviu eth passat, de tant en tant les daurís e i met bòles de canfra que tamb tota era sua hortor non desmereish pas aquera flaira que li penetre enquia eth còr; solhèue aquera ròba coma se sigue-se ua reliquia, la shome, i deishe quèir quaqua lèrma e la torne a plaçar doçament coma ac haríe tamb era mès fina porcelana.

J A N A

Qui ère Jana? Jana des de Tishinèr a estat tostemp ua bona ajuda enta Jacinta, a estat aquera pòrta ena que non calie trucar pr’amor qu’ère tostemp dubèrta, coma eth sòn còr en tot moment dispausat a ajudar. Ath long dera sua vida i a auut mès espies que flors, e sense un còp amagar es lèrmes tamb un arridolet.

-Que n’an de hèr es auti des mèns mau de caps? Dilhèu arrir-se’n.

Non poguec anar guaire enta estudi, mancança que compensèc tamb era sua lum naturau e sabec trèir un bon profit dera escòla dera vida. De ben joeneta perdec eth pair e un frair qu’auie d’èster eth ereu, atau qu’era e sa mama agueren de hèr mès trabalh deth que podien, èren petiti pagesi mès sa mama sabie ben de coser, entre d’autes causes conches e edredons, ère era hemna de confiança desde Janpèir e se’n amiaue era mainada qu’ère dera madeisha edat que Jacinta, de petites s’esgatassauen fòrça soent mès de còp les passaue e tot e qu’anèren per diferenti camins era sua amistat non s’amendric jamès, se complementauen e se compenetrauen pr’amor que Jacinta ère fòrça reflexiua e Jana un shinhau botàs, çò qu’auie laguens ère tanlèu de-hòra

Massa joena que me maridè, non me calie pas correr tant, ja auía eth temps ja.......Jo que me calie hèr coma es autes, semblaue que se non te maridaues non acabaues pas d’èster ua hemna ; quaqui mesi mès tard ja comprenguí que me calerie caushigar mès espies que flors. Jaime eth mèn òme ère mèslèu un shinhau arturat d’aqueri que dèishen hèr,e jo tostemp.

-Hè lèu Jaime, au Jaime, e que mos cauhèr Jaime? E eth tranquil.

-Non me shòrdes, ja n'i a pro per aue, quen cau deishar entà deman.

-E aué e deman e tostemp sonque condauen es tèrres es prats e eth bestiar..... Quina vida,......me chocaue quan entenia a díder a bèra parelha de forastèrs que venguien pr’amor de passar era “lua de mèu”, moria, moria, quines causes, jo non ac podia pas comprener, nosati sonque guardam era lua e es estrelhes tamb es uelhs dera pagesia, se calie erbejar, aumens que tengue, dempús de semiar qu’auie de plòir; ena nòsta lua non ni auie bric de mèu; e ath long deth temps que sò vist que bèth ramat d’aqueri que s’ac credien tanpòc les auie shurmat guaire; se sheque lèu...... Jaime ne mèu ne hèu, non ère cap dolent, sonque quan auie begut bèth tragueth de mès que cridaue e semblaue que s’ac auie de minjar tot e non se minjaue arren, non ère feniant mès tanpòc trincaue es pèires, e jo ara míamanera me l’estimaua e pensi qu’eth tanben; non m’ac auie dit jamès.

Aueren un mainatge, neishec abantes deth temps e non visquec, n’agueren un gran shegrin e ja non en venguec cap mès. Jana trapèc eth conçòu as de Janpèir, aqueri dus mainatges sigueren un shinhau es sòns, Nana ère entada eri coma ua auta mair ara qu’estimauen fòrça pr’amor que les consentie fòrça mès causes. S’enveudèc ben joena, Jacinta l’ajudèc tostemp en toti es sentits, trabalh non li’n manquèc jamès pr’amor que sabie hèr un shinhau de tot coma era sua mair que l’auie ensenhada en tot çò qu’era sabie hèr.

E R A   E S T A D A   E N   T O L O S A

Miquèu se trapèc ben en Tolosa,demoraue tamb es sons oncles Antoine e Carmèn, aguesta fraia de sa papa e que comprenie ben eth maucontentament deth nebot e siguec era era que se l’en volguec amiar, sentiment qu’era auie viscut ena sua joenessa.

Eri auien dues mainades ja gojatetes atau que Miquèu siguec tan ben rebut coma un hilh, es cosies l’introdusiren en coneishement dera “Vila ròsa” que li shautaue fòrça pera sua diuersitat, sonque perde-se pes sòns carrèrs tamb aqueth berugadís de gent de tantes races ja li servie de distracccion e tanben sabie apreciar es tresaurs dera vila istorica, tot se i hège enta que s’integrè-se ben ara naua vida.

Tanpòc eth trabalh se li hec còsta ensús, hègen de majoristes de caucèr e ath pòc de temps aucupèc ua plaça de responsabilidat. Venguec er estiu e toti acodiren entara casa pairau e aguesta per un temps s’auplic,siguec coma ua naua primauera que tot ac reviscòle, mès passe lèu e se mos hè curta, e era casa se tornèc a uedar en tot deishar un tralh de tristor. Miquèu auie condat tamb gracia es sues vieuences coma pricipiant de tantes causes e sa oncle

-“A malin, non mos ac auies pas racontat acò, pardí le garçon, en tot cash qu’ei un paysan ben degordit”

E Carmèn:

-Non vos cau pas hèr mau sang per eth, qu’ei un brave gojatàs qu’a trapat “chaussure a sòn pied”

E Jacinta:

-Òc tiò, e tu que l’as portat ath marshand...non as hèth arren enta retier-lo en casa.

-Non ei pas aquerò, jo vedia que se l’aguessetz obligat n’aurietz hèt un malerós, jo vos comprengui a vosati mès tanben ada eth, non ei feniant, ben ath contrari, qu’ei emprenedor e dispausat a artenher naui coneishements qu’un dia li pòden servir enta tornar enta casa e dar-li eth torn ara situacion que per ara non ei pas bric encoratjanta enta un joen. Ara sua generacion li a tocat dar eth saut endauant enta cambiar es estratègies d’un país que ja non pòt seguir tamb ues costums e tradicions que non repòrten arren; ja non cau bòs ne montures enta carrejar perque tot se mecanise, tanben s’a acabat eth garberar e erbejar, atau ei que a d’aqueres bòrdes e finques les cau dar ua auta utilitat,deishats-li hèr eth sòn camin e correr mon non solet perque li platz sonque perque li conven-.

Jacinta e Ramon escotauen e contristauen e deuíen pensar que malurosament deuie auer arrason.

C A D A   C Ò P   M È S   L U E N H

Passèren dus ans e tamb eth temps susvengueren hèths e cambis que calie acceptar maugrat que non sigue-se’n agradosi. Rafèl freqüentaue ja hège temps ua gojata de Tarragona companha d’estudis, (Jacinta contenta, aumens Tarragona ère apròp) mès ironíes deth destin tanben anarien a hèr cap en Amèrica; se compenetrauen talament qu’andús sigueren agraciats tamb ua bèca en es Estats Units, atau qu’entre toti decidiren qu’avantes se maridè-se’n e atau ac heren. Jacinta e Ramon se i desplacèren entara nòça tamb mès pena que glòria perque vedien que non ère pas ua separacion de quate dies, e un còp mès conforma-se’n pr’amor que tanlèu coma comencèc es estudis qu’auie escuelhut ja sabien que s’aluenhaue deth país, e Jacinta

-Luenh ja m’ac pensaua mès tant, tant......

E Ramon:

-Non te tentes Jacinta ei mèslèu enta esta-ne orgulhosi.

-Ja t’escoti ja, mès jo Ramon a despient dera míaacceptacion, tamb tot çò qu’era vida me va aufrin pensa qu’eth mèn còr se va aumplin d’horadets.... lo deui d’auer coma ua esponja.

Perque non s’acabaue pas tot tamb era partida de Rafèl sonque que Miquèu en sòn camin ascendent en un mestièr que semblaue que l’ac auien hèth ara mida non podie desaprofitar era ocasión que se li presentaue d’ana-se’n ua temporada entath Quebèc enta establir ua naua relacion comerciau tamb ua importanta usina de caucèr installada en La Tuque. Atau qu’en casa s’agueren d’adaptar as eveniments.

**********

P R U M È R A   C A R T A:

"Ja sò arribat en aguesta tèrra, ua de tantes qu'auia soniat, m’i auie ajudat eth senhor Jipet, non l’in volgatz pas per aquerò, quan se me’n portaue enta anar a pescar me didie qu’eth Canadà ère entada eth coma un paradís jamès artenhut, de ben segur que n’aurà ua saludabla gelosía. Quan me parlaue d’aguesti arrius jo l’escotaua embadoquit e jo l'ac condaua a mama Tonha e me didie qu’auia neishut tamb ales en cap e enes pès, ara veigui qu’ua fòrça interior m’empenhie e auia eth besonh de volar, non anaue bric desencaminada mama Tonha, me calie atrauessar es montanhes, me calie anar mès enlà, eth mèn destin e eth mèn desir m’an portat enquia La Tuque, sonque eth nòm ja me shaute encara que non i a cap de semblança tamb era nòsta, aguesta ei ua tèrra tamb pogui desnivèus, es montanhes son tan baishes que semble ua grana planherada tamb un cèu que non a fin, bòsqui e mès bòsqui, ara ei tot un esclat de colors.

Era vila a uns 20.000 poblants, ath cant er arriu Snt. Maurice per a on abantes i baishauen es troncs qu’ara transpòrten us camionàssi plan espectaculars; era sua industria se compause sustot d’usines de pasta de papèr e tanben de cuer pr'amor que i a fòrça bestiar, se trape a 135 quilomètres de Quebèc capital; ei ben fornit d’escòles, espitau, un club de gòlf, un centre d’esquí, ua sala polivalenta, ua importanta bibliotèca municipau e toti es servicis que se poguen trapar en quinsevolh vila tamb mès abitants, se percep en tot e pertot qu’ei un país fòrça auançat. Ath Snt. Maurice s’i junhent eth Bastonais e eth Lacroche e i circulen baishets plan importants; en Trois Rivières a 135 quilomètres s’ajunten tamb eth Snt. Laurent e ei d’ua grana beresa, aciu tot ei gran e tot ei bèth; voleria quera míasatisfaccion vos rejoisse, voleria que per un moment gesquéssetz d’aqueth cercle en eth que tanben i sò inclodit e compreguéssetz que se jo lo sò trincat ei perque ja ère a punt de petar, perque ja non i a rason entà mantier-lo, perque ja non se tenc, e jo sonque cerqui supera-me a jo madeish, voi comprobar de que sò capable e huger d’aqueth “Mite de Sisifo”. Papa ac sap, Rafèl ac sap, mès escoten. Mama, tu tanben ac sabes, mès te metes un vendatge ath torn des uelhs.

Harè tot çò que poga sense estauviar esfòrci enta artenher es coneishements qu’un dia me servisquen entà mantier tamb orgulh eth prestigi des de Janpèir, atau ei que non volería tornar a parlar tamb ressentiments e que tan vosati com jo non ajam de díder, ja i tornam.....tan vau trucar en hèr coma ena enclusa....."

D U S A U A   C A R T A:

"Estimats pairs: Demori qu’es míes noticies vos assolacen pr’amor que son bones, vosati a despient de tot mos voletz erosi, donques jo ac sò artenhut, tanpòc vos pensegatz qu’ei boar e hèr ampolhes, me i cau meter fòrça dera míapart mès veigui er esfòrç compensat, voleria tant que me compreguessetz....sustot tu mama que de ben petit ja m’auies planificat era vida sense pensar n’alabetz ne ara que çò qu’ auie estat bon enta vosati non ei enta nosati, vos aga-se’n es idies des joeni, vos semble que vam desentemoniats e que sonque volem huger des obligacions que mos auetz mercat, e non ei bric atau pr'amor que serie plan mès aisit vegetar ath cant vòste......."

"Estimat Miuèu, es tues noticies son tant demorades coma ben rebudes, de ben segur que mos rejoim tamb eth tòn succès, çò que non me pòt trèir era pena d’aue-te tant luenh, segur qu’ei un eccès d’egoïsme, mès non pogui hèr de mens; demori que non ma’c tengues en conde, papa s’ac sap prener melhor e non l’ac pogui retrèir.........eth non percep com jo era tirada d’aguesta casa e eth sòn entorn, e me semblaue que tu carn dera míacarn auríes de senter çò de madeish atau ei que me còste pensar que sonque ère un sòni e sustot un fòrt desir,òc, tostemp torni ara madeisha..... mès non me’n volgues per aquerò........"

E S   A M I C S   D E   C A S A

Ena casa, quin remèdi, s’anauen adaptan as circonstancies, Ramon passaue fòrça estones tamb eth sòn amic Jipet qu'auie un caractegàs fòrt mès ère benben espabilhat, era abondancia de quan ère petit n’auie hèt un mau criat e de gran en pagaue es conseqüéncies, jogauen as cartes e parlauen de diuèrsi ahèrs, tanben de politica, e soent s’en pujaue ath cap deth ceridèr e Ramon l’auie de tranquilizar.

-Non t’enquimères Jipet que non treiràs arren, tostemp a estat e serà atau mentre es uns se n’arriran ni aurà que ploraran e ne tu ne jo ac podem apraiar.

Es sòns pairs marshandejauen en França e èren sobrèrs, lo tengueren en Barcelona e com qu’auie tostemp es pòches plees dediquèc mès temps ath leser que ar estudi e ara fin tòrnèc enta casa sense ofici ne benefici perque s’auie acabat era abundancia. Siguec un pilèr d’ans baile e tanben daue leçons a d’aqueri estudiants que non estudiauen, çò que mès d’un viatge li hège a pèrder era paciencia e les flocaue bèth cramosheth. Eth sòn refugi ère as de Janpèir a on tostemp ère ben recebut.

Tanben s’auie anat sarrant de mès en mès era amistat de Jacinta e Jana s’emparauen talament era ua tamb er auta que non auien secrèts, Jana se sabie hèr a estimar e tostemp auie quauquarren a condar e ac hège tamb gracia. Jipet que les auie lèu moludes mès d’un còp la tapaue tamb un remoqueth e tanben la taquinaue.

-Jana ès ua clacòt.

E Jana que non au’ie peus ena lengua lèu trapaue era responsa.

-Vau mès clacar que lhoricar.

Ja sabie perque ac didie; Jipet auie ua diguem´ne amiga que li hège eth trabalh de casa e dilhèu mès causes e ère ua planhòt, panteishaue per era e peth " Senhor Jipet" ath que cuedaue enquiara abnegacion, que bèth còp li arregraie tamb "paga de can vielh", e era tostemp servir-lo e adorar-lo.

-Eth praube qu’ei delicat.

E Jana:

-Òc tiò delicat, era qu’ei ua cagaplaser, non me parlegatz pas d’aguestes menètes que son capaces d’hè-te a veir bishigues per lantèrnes.

J A N A   E   J A C I N T A

Guarda Jacinta se que m’a passat, un cas com un cabàs tamb aqueth astutàs de Liborio, ja sabes qui ei, aqueth mainatjas que son ua ramambèla e viuen a’s deth Crac, e que pensi que non deuen pas lançar es crostets a’s garíes, sa mair tostemp ditz que hè “migas” e non sabi coma deuen anar de neurits pr’amor que son toti escanaulits, aguest qu’ei long com un allagèt.

-Deisha-te de tota aquera repassada e anem ath gran.

- Oc qu’as rason, tu tostemp que n’as....sò sentut a lairar eth can en corrau e sò èth eth guïc pera hièstra e bèth aquiu qu’aqueth camilon hège a queir es peres tamb un balhon, çam-pàr se deuie pensar que non i era perque auia estrenhut es contravents, lo sò escridassat e se l’aguesses vist com corrie, cames ajudadz-me e a pujat en un cantièr de lenha que i a ath cant dera pared e ath dessùs i auie ua taula tamb ua punta e se la clatchat en pè, alabetz s’a metut a idolar com un desentenut e ja m’as a jo hèr-lo a entrar ena codina meter-lo ath cant deth huec apropa-li eth pè en es brases tamb un goterèr d’oli entà que non se li embreè-se, e mentre li sò passat ua bona replumanda, non pensi pas que i torne.

-As hèth sò qu’auies de hèr, non t’en penedisques jamès d’auer hèth eth ben.

-Òc, òc, mès qu’as boni de còps mos prenen per pegassi...........e eri que?

-Non te cau pas pòur que te venguen a dar un còp de man quan cau entrar era lenha...........

M I Q U È U   E S C R I U

"Non sò massa segur se’n dide-vos que me trapi fòrça ben en aguesta Tèrra concòrde tamb eth vòste pensament, mès er hèth de que peth dessús de tot voletz eth mèn ben me da era fòrça enta non amaga-vos es hèths que conformen era míavida, me trapi en un país privilegiat; sò profitat quauques dies de permís entà visitar es lòcs des que vos envii es fotografies.

Deth Quebèc en diden “La bèlle Provence” e li hèn benbe justicia, ena capital destaque eth magnific casteth de Fòntenac e eth Fòrt Britanic, eth barri Chapling ei preciós tamb tantes e tantes botiguetes tan ben installades a on tot çò que i espòsen ei polit, (que ben que i quedaríen en nòste país) eth riu Snt. Laurent li da ua vida e encant especiau; tanben sò anat entas catarates Sainte Anne e ben apròp i a ua bèra glèisa dedicada ad aguesta santa que vò rebrembar Lordes e reb milèrs de pelerins; mama, i preguè e me’n brembè fòrça de tu que n’ès tan devòta.

Non te penses que me sò desbrembath des boni principis que pòs èster ben segura que loenh de casa shurmen tamb mès fòrça.

Dempús tamb un transbordador passèrem entara region deth Todussac enta veir es balenes qu’ei son plan abondoses.

Non me vau a alongar en mès detalhs, sonque remercar que an estat us dies que rebrembarè tostemp e que ja tòrni a èster en trabalh ath que dediqui un pilèr d’ores sense guaire repòs me cau lheuar dora atau que podetz dormir tranquils quera gandiadera s’a ben acabat, çò que non vo dider qu’es caps de setmana, non pas toti, me desbremba un shinhau des obligacions que cada còp son de mès responsabilidat e tanben sò mès ben pagat,mès enta non alonga-me mès, non vos vau a parlar dera part economica quei ben interesanta e que vos en daran tarlat es oncles de Tolosa que son es que se’n aucupen........."

-Totun Ramon tot aqueth esfòrç metut aciu.........

-Òc ja t’escoti, mès metut en que? Per ara non veigui pas era gessuda, dem-li eth temps enta forma-se, atau madurarà e quan sigue eth moment sò segur que saberà valorar aguesth nòste esforç enta mantier tot çò que li auem sauvat.

En aquera escadença entrèc Jipet.

-Que gramoniats? Aaaa qu’auetz noticies de Miquèu.....e que ditz aqueth gojatàs......

-Òc eth plan content, non se planh d’arren, tè guarda coneisher eth país que hèr.....

E Ramon:

-Jacinta, e trabalhar tanben, ac cau dider tot.

-Non vos hesquetz mau sang, tostemp vos sò dit que retier-lo aurie estat coma empresoar-lo, s’aurie trapat coma un audèth gran e fòrt embarrat en ua petita gabia, se i aurie trincat es ales; en çò qu’a nosati mos semble ua perfècta armonia eth non se i trapaue comode, auie eth besonh d’escapar-ne, d’anar per un aute camin, deishar tot çò qu’a eth li semblaue vielh enta retrapar un mon nau, aumens diferent, non li podíetz negar aquera libertat, s’estramunque ja se redressarà......

E Jacinta:

-Tu Jipet l’as apuath tostemp, perque penses com eth, mès nosati apertiem a d’aguest mon vielh e tot e que ac volem compréner e ja ves qu’ac acceptam, ara nòsta edath non mos podem resignar atau com atau, que dificil qu’ei arrincar sense dolor aqueres arraitz.

Jipet sonque auie un neboth hilh d’ua germana qu’auie estat ua polida gojata e un shinhau garça, auie viscut en París e aquiu coneishec e se maridèc tamb un american e aguec un hilh, dempús i aguec un ric francés e quan eth mainatge siguec major d’edath se’n anèc entas Estats Units; un bèth gojatàs que se maridèc e desmaridèc mès d’un viatge, eth prumèr tamb ua hemna fòrça rica e dempús quan ja non ère ne tan ric ne tan joen se li desvelhèc er interès per oncle.

Jipet que tanben s’anaue aculant economicament pr’amor qu’es loguèrs des bòrdes e es finques non ère guaire rentable perque en sobrauen atau qu’anaue venent e eth nebot venguie a pecigar. Jipet n’ère orgulhos e pensaue qu’era casa encara que dequeiguie sauvaue era prestancia d’auer pertanhut a ua familia benestanta e aguesta plan que la eritarie aqueth gojat que a mesura que passauen es ans se i trapaue mès atirat e non l’enganhaue quan li didie que i volie acabar era sua vida. Malurosament non siguec atau pr’amor que moric d’accident.

Jana:

-Pensi que vegui en un mau moment.... vos trapi toti escotanèrs.

E Jipet:

-Que te demorauem a tu que de ben segur qu’as quauquarren a conda-mos.

-Òc non ei arren d’estraordinari mès a manca d’ua auta causa..... M’a vengut aqueth rampoinàs de Modesto e m’a olat eth cap qu’ei un barlòca e un vantariòl.

-Tu ja l’as batiat.

-Òc encara me quedi cuerta, jo que sabi coma les passe magres era prauba Marieta e me ven a condar grandors, un feniantàs qu’ei qu’a viscut tostemp tamb era esquia dreta e manar...

-Aquerò qu’ei èster espabilhat.

-Òc tiò amplir era casa de mainatges e eth gandiar, e Marieta non auer sonque bèth talh de tocino enta neuri-les e eth encara jogar ; era prauba se deishèc enludernar en Barcelona pera sua bona presencia e es sues bones paraules ; li aurie valgut mès brodar tota era sua vida quère eth sòn mestièr; me condaue un dia que quan li diguec a sa mama se volie maridar tamb aqueth Modèsto aranés li diguec que li anaue a brodar ua bona tovalhòla entà shugar-se totes es lèrmes que se li auien d’escapar, e non anaue bric desencaminada; guaires viatges se'n aurà penedit.....era qu’hec eth saut dera craba.

-Jana totun tamb çò que mos condes non mos rejoiram pas bric...

-Jo que vos condi çò que i a e se non ei de color de ròsa, que non ei, dilhèu servis enta conforma-mos, e en tot guardar entà darrèr èster mès valents entà tirar tà dauant.

-As rason Jana, eth que non se conforme perque non vò.

D U S   A N S   M È S   T A R D

Passèren dus ans, semble un curt periòde de temps, mès....guaires causes s’auien esdevengut.......Coma didie Jipet, cau vier ben equipats entath mon pr’amor que non sabem pas çò que mos demore; sòrt n’auem que tamb es ans mos vam endurint e encaisham es trebucs tamb mès reflexion. Atau se passaue as de Janpèir, Jacinta e Ramon tostemp ben compenetradi de mès en mès s’emparauen er un tamb er aute e ara fin mès resignadi,tanben i auie causes positiues coma que Rafèl e Nuria lèu tornarien enta Barcelona a on les auien aufrit ua plaça a on poirien desengolopar es coneishements qu’auien aquerit.

Miquèu...... Miquèu tostemp imprevisible; hec un viatge dahèrs enta Tolosa e s’apròpèc quate dies enta casa çò que siguec ua suspresa indescriptibla, auie de vier, auie quauquarren a dider. Er amor coma era amistat non se cerque, se trape.

Pendent era sua estada en La Tuque comencèc per trapar-se tamb un corropeth de gojates e gojats tamb es que s’amigalhèc de còp e entre eri i ère Francina e tamb era siguec eth "Coup de foudre" des deth prumèr moment coincidien en tot, tot ère deth madeish color, coma didie Neruda:

"Mi patria está en tus ojos

Yo camino por ellos

Ellos dan luz al mundo

Por donde yo camino

Hoy nuestros cuerpos se hicieron extensos

Cuerpo de mujer mía, mi sed, mi ansia sin limite."

Auie esclatat er amor e ja ère un viatge sense retorn. Ère com un hilath que les embolicaue de mès en mès e arribèc çò qu’auie d’arribar.

-E ara qué? Com les ac diderie a’s de casa? Era situacion ère plan dificila, mama non volerie ò non ac poirie entener servirie eth contrapés de papa entà conformar-la? Aquera creatura venguie sense demanar-la mès ère eth frut deth sòn amor e harie eth sòn camin, son es leis dera natura, de dus arbes que s’an empeutat en gesserà ua naua branca.

Jacinta se quedèc sense paraula, non volie díder çò que pensaue e se li embrolhauen es pensaments. Ramon se seiguec ath cant sòn e li amorassèc es mans, les auie gelades. Miquèu trinquèc eth silenci.

-Mama te sò falhat un còp mès, e un còp mès non sò complit tamb es nòrmes que mèrque era morau, era des tòns principis e com ditz Jana “Eth pecat se pòrte era penitencia” Mama pensi que non ei pecat, deishe-ma’c en falta e te demani que hèsques un esfòrç enta que non sigue enta tu ua penitencia......<Miquèu tenc conde>, perdona-me non sò tengut conde e aguestes son es conseqüéncies, e te sò ben franc, me semble degrèu per vosati, d’aue-vos decebut,mès non sò capable de senter remord pr’amor qu’estimi fòrça a Francina e ei tan excelenta que non sabi se me la meriti, a fòrça boni sentiments e a un gran amor e afècte pes sons pairs e tot e qu’ei com un tresaur entada eri,dauant d’aguest hèt non s’an revoltat, sonque mos demanen que sigam responsables e jo a vosati vos demani comprension.

Jacinta respon:

-Que vòs que te diga Miquèu, ara fin tostemp as hèth çò qu’as volgut, ja ves coma mos auem anat resignant a barrar pòrtes, qui sap se aguest ei eth camin enta torna-les a daurir, aumens ac soniarè.

Ramon interven:

-Miquèu, mama tostemp parle tamb eth còr, e aguest còr ei talament estacat ath sòn passat e ara sua familia qu’èm nosati qu’ara mendre tirada s’en ressent, e aguestes pòrtes de casa nòsta coma es de tantes pensi que ja non se tornaran a daurir entas madeishi usatges, ja t’ac veiràs pr’amor que tu n’as es claus.

Pendent es dies que seguiren s’aleugeric era tension, Miquèu se maridarie tanlèu arribarie com ja ac auien parlat en La Tuque, serie ua nòça senzilha pr’amor de legalisar era situacion e suivans Jacinta, entà omplir tamb eth manament dera glèisa.

Abantes d’anarse’n Miquèu cogitó perque non sabie quina ère era situacion economica dera casa tamb eth decreishement que s’anaue produsint li diguec a sa papa:

-Me guanhi ben era vida e vos pogui ajudar.

-Non Miquèu, auem tancat bòrdes mès tanben s’an amendrit es despenes e tamb eth mèn mestièr tot e que me ressentisqui dera descreishensa deth bestiar mos mantiem, ne estauviam ne venem. Ages present qu’aguest ei eth tòn patrimoni e hèm tot çò que podem enta conservar-lo, sò ben segur qu’ès ben cossent deth sòn valor e que mès tard ò mèslèu tornaràs enta modificac e dirigic com te convengue.

-En pòs èster ben segur, que non aja seguit peth camin que m’auíetz mercat non vò díder que vaija en ua auta direccion.

E Jacinta:

-Miquèu, enquia ara jo auia volgut aucupar eth prumèr lòc ena tua vida, mès d’ara endauant sense hè-me honedissa voi qu’aqueth lòc l’aucupen era tua hemna e eth tòn hilh ò hilha e d’ara enlà ja non pòs prener es tues desicions suivans es tòns desirs te les calerà compartir perque ei en dar-se que se recep e demori çò de madeish qu’es tòns suers, que sigues responsable e metuts a daurir eth còr te vau a dider un secrèt; enquia ara pensi que non t’auia bracat eth melic, non te volia lashar mès ara ja ei arribat eth moment enta que vaiges solet, e tot e atau non desbrembes jamès <Miquèu ten conde> pr’amor que tostemp te poirà hèr servici.

Miquèu se’n tornèc e un còp mès toti aqueri rasonaments e justificacions tamb es que Jacinta e Ramon se volien conformar er un a’r aute sonque èren paraules que se les ne portaue eth vent e çò qu’en quedaue ère eth uet dera sua absencia. Tanben Miquèu se’n anaue tamb un nud en estomac mès tiraue fòrt eth desir de retrapar-se tamb Francina. En tot abraçar-la percebec eth batiment de dus còrs qu’amassa tamb eth sòn hègen un tot e tamb aqueth braçat aurie volgut parar era arròda deth temps mès eth temps non pare e tamb eth calie caminar sense defalhir sense desbrembar jamès qu’auie un deute tamb eth sòn país e sustot tamb era sua casa desde Janpèir a on tostemp, tostemp i mantierie viues es arraitz. Non ère pas mancat de boni propòsits.

S I E S   M E S I   M È S   T A R D

A dalt del Pirineu

les flors son esblaimades

les flors son d’un blau clar

blavoses o morades

son tristes dels alts monts

les crestes emboirades. ( J. Maragall)

Cap ara fin deth mes de mai quan semblaue qu’un cèrt equilibri s’auie imposat,era mòrt esten era sua ombra.

En plea primauera quan tot ei verd e tot florís, quan era glicina en lumedar qu’un còp mès semblaue mòrta s’ amplís de flors blues agradosament perfumades, quan Jacinta e Ramon demoren d’un dia entà un aute era venguda deth petit ò petita de Francina e Miquèu, quan Nuria e Rafèl ja s’an installat en Barcelona, arribe eth gran malastre.

Jacinta premanís un bon morralet pr’amor que Ramon e Cisco eth masovèr an previst anar a veir es shivaus en Barradòs. Peth camin se trapèren tamb es germans Cisco e Tòn des de Doctor tamb es machos qu’anauen a cercar aubisson. Auien passat un bon dia, s’auien dinat amassa, auien compartit es botes e acabat eth sòn trabalh s’en tornauen amassa quan a miei camin tot en un còp un des machos qu’ anaue ath dauant deth shivau de Ramon coma se s’auesse tornat lhòco se metec a pernejar, eth shivau s’espantèc talament que sautèc e lancèc a Ramon de cap en ues arroques, siguec tan fòrt eth patac que ja non pogueren hèr arren enta sauva-lo. Se demanauen çò qu’auie pogut passar e era sua experiéncia les hec a pensar qu’era bèstia auie percebut que tamb er aubisson portaue ua vibora e enlhocardit s’auie volgut deshèir dera carga. Quedèren espavorits, Cisco en tot tier-li eth cap tamb es sues mans e es uelhs anegats de lèrmes lo cridaue desesperat.

-Sr. Ramon respongue, non pòt èster, jo non pogui tornar enta casa tamb eth sòn còs enta casa, eth Sr. Ramon non meritaue acabar atau, ère un san òme, jamès s’enquimeraue, eth tostemp ère près a hèr favors......jo non me senti capable de dide-la’c ara Sra, Jacinta, m’auria agut de morir jo non pas eth.....

Jacinta pensèc pèrder eth cap.

-Perqué Senhor, perqué?

Non s’ac podie acabar ne s’ac acabaríe jamès.

-De que me queishaua jo, ara plan que s’a uedat era casa, ara que i é er horat enta tostemp, quan jo m’afligia eth tostemp auie es paraules adientes enta reconfortar-me, ara sò soleta e desemparada.

Lèu arribèren Rafèl e Nuria, que dera sua pena aurien de hèr er esfòrç de trèir-ne paraules de conçòl, dera feblesa fortalesa..........

-Mama, era vida e era mòrt van de braceth des deth moment que viem entath mon, e com que tostemp l’auem ath cant non sabem n’eth dia n’era ora, non i volem pensar e quan arribe mos suspren e tostemp ei ua desgracia.

-Òc qu’ei ua desgracia,e non pas petita, perque atau de patac sense poder-li dar ne un glop d’aigua, semble que me l’an panat, perqué atau, perqué?

-Mama a on ei era tua fe?

-En aguesti moments era míafe non a era fòrça qu’aurie d’auer entà amendrir aguest dolor entà suportar aguesta pena....

Felic qui no oblida passant per lo mon

que sobre eixa glòria que es de neu que s’hi fon

hi ha una altra Glòria “ (J. Verdaguer)

**********

A Miquèu non l'ac eren a saber peth moment pr’amor que Francina se trapaue en darrèr mes deth sòn embaràç e non s’aurie podut desplaçar. Quauques dies mès tard neishec ua mainada ara que batiarien tamb eth nòm de Jacinta, pòc pensauen tamb eth sòn entussiasme en quin moment arribaue aguesta erosa noticia qu’aguec era trista responsa, se crotzèren cartes.

-Mama, non sabes pas com me planhi en aguesti moments pera distància que mos separe e que m’empedís de sarrar-me fòrt enes tons braçi entà qu’es míes lèrmes s’one-se’n tamb es tues e compartir eth madeish dolor... Perqué s’amòrte ua lum quan ua auta se’n alugue? Francina me ditz que perque tanben nosati èm natura que tostemp se renauís, quan ua flor se barre ua auta se’n daurís. Me trapi com en ua còva, per un costat tot escur per aute era claror, era claror e era esperança qu’aguesta naua vida mos a d’ajudar sustot a tu mama a non dequèir, pensi qu’ei eth melhor aumenatge que li podem hèr a papa, eth volie qu’en quinsevolh mauparada essem us d’ua serena reflexion e aguest ei un des moments en que mès mos la cau emplegar.

Nuria e Rafèl poderen dispausar d’ua vintea de dies enes qu’anauen solaçant a sa mama, Rafèl non la deishaue bric soleta, pògapòc li anaue daurint es hièstres qu’era volie ben estrenhudes, en sòn estat d’anims tamb era escuritat sonque neurie era sua tristor.

Dauriren calaishi, campèren papèrs e constatèren que Jacinta ère era mestressa de tot, de çò que li pertanhie coma ereua e de çò qu’auien aquerit amassa.

Cisco eth masovèr les espausèc era sua opinion sus eth manteniment de bòrdes e finques sense cambiar eth plantejament seguit peth Sr. Ramon. Mentre poguesse sauvarie es quate cavales enta recrio, ua cinquantea de oelhes e es dues vaques. Isabèl, era sua hemna, s’albitrarie tamb es dus oarts, semiarien era tèrra grana de trues, bletarraves e çò que calie enta cria-se coma tostemp dus porcèths eth bestiaròt deth corrau.

-Ara, Sra. Jacinta, pera nòsta part non li mancarà arren, poirà dispausar de nosati enta çò que sigue ara nòsta man.

A Nuria pòc coneishedora dera vida deth camp se li desvelhèc era curiositat en tot veir a hèr as masovèrs; un dia se’n volguec anar tamb eri entà anar a revirar eth sanfoèn e li shautèc un pilèr, er entorn ère admirable ena sason mès polida der an quan tot ei verd e florís, respiraue a plaser tamb eth baf que se desprenie de tot aqueth verdugalh....e es menines tan abondantes e flairoses.

-Açò ei un paradis, non sabetz pas çò qu’auetz.

-Òc se tostemp ère com aué, mès enquia arribar a d’açò cau passar per un duro e soent long iuern e es primaueres non son pas melhors, aciu que diden que “abriu nere treiguec ar hòme de Bagergue”, e dempús vien es bromères de Sn. Joan, e me pari aciu qu’encara poiriem anar mès enlà.

Acabada era estada de Nuria e Rafèl, Jacinta s'auie d’encarar ara sua solitud, en eth moment der adiu hec eth còr fòrt tamb “serena reflexion”.

"Com aquelh que a les fosques s’ha quedat

bufa el cremell del llantiò que expira

així bufo les cèndres del passat

per fer-ne resurgir una guspira."

(Apel-les Mestres)

C A R T E S   E   M È S   C A R T E S

Miquèu escriuíe soent, eth tèma viraue sustot ath torn dera mainada, condaue enquia es detalhs mès insignificants e enviaue fotografies en totes es cartes, atau que Jacinta seguie tamb satisfaccion e engueig tot eth desenvolopament e constataue que se semblaue un pilèr ada eth.

"Mama, non ac digues pas aquerò pr’amor que Francina e es sòns pairs la trapen coma eri e jo pensi que semble as dus, en tòt cas qu’ei ben polida, sustot quan non plore que mès d’un cer s’estime mès velhar que dormir".

Jacinta non demoraue guaire entà responer pramor qu’es cartes auien d’hèr un long camin e tostemp les tornaue a relieger e a còps tornar a començar entà que non i poguesse perceber eth sòn aclaparament, tanpòc les enviaue sense dide-la’c a Jana que tostemp i ahigie quauquarren dera sua coelheta sò que lo rejoie un pilèr e li correspone dera madeisha faiçon.

Rafèl mèslèu telefonaue, mès un dia arribèc ua polida carta de Nuria:

"Mama-Cinta, pendent era míaestada ena casa, quan vosté me hège a veir tot çò que la compausaue quauquarren botjaue alaguens mèn, jo comprenia eth sòn ressentiment pera situacion de desempar en que se trapaue degut ar aluenhament des sòns hilhs, li a pertocat a vòsté veir eth esbaussament d’un passat que ja non se pòt sostier, non pera manca des gojats pr’amor qu’eri non poden anar contra corrent, eth renauiment s’impause........ mès non la voi agassar que la voi alegrar en tòt hèr-li a saber que çò qu’en jo botjaue alavetz ère psiquic e ara ei fisic, pramor qu’a partir d’aquera estada alaguens mèn i botge ua naua vida que siguec engendrada aquiu e ei entà jo coma un petit miracle, diden qu’arren se produsís per casualidat e atau ac pensam nosati, tanben sabem que non pòt amplir eth ued deth sòn còr, mès ei ua enerècla que se daurís ara esperança perque vos pogui assegurar qu’aguesta creatura se Diu vò qu’arribe a bon fin m’i emplegarè a hònds entà que se sentigue un plançòn dera casa e deth país. Rafèl e jo tanlèu n’auem estat segurs èm talament contents que non podem demorar ne un dia entà hè-la’c a saber e eth a volgut que siguessa jo, de mair a mair..............."

Jacinta percebec un adociment alaguens dera sua amargor e tornèc a premanir lan e agulhes entà tricotar. Jipet que li tenguie soentt companhia tostemp trapaue paraules entà reconfortar-la.

-Me’n alègri fòrça Jacinta, aguesta ei ua noticia plan gratificanta, com ja auem dit d’auti viatges es bones an d’amendrir es dolentes encara que non les poguen esfaçar perque aguestes deishen mèrques, atau que cada maitin en lheuar-mos mos cau hèr eth propòsit d’èster fòrts e ramplir-mos de coratge entà poder perseverar dauant de çò que se pogue presentar.

-Òc, aquerò quan les ves e vier pògapòc, pas a pas dilhèu ac pòs accceptar tamb un shinhau mès de conformitat, mès quan te susprenen sobtament e que non pogues hèr arren, te sentes coma estronhada e ei dificil lheuar eth cap ; jo sò viscut tamb pena era separacion des mainatges mès auia a Ramon e per mès que didia qu'era casa ère ueda non sabia pas çò que didia, ben n’ère de plia, ara òc que me trapi coma ua oelha perduda.

-Pensaràs que non gesqui deth soc, mès non podem escoelher, es pòrtes deth passat se van barrant, atau que cau trèir f`òrça dera feblesa enta daurir-ne dautes, çò de nau remplace çò de vielh; com aguesti tricotets que vas a hèr, ta mama les hège entàs tons mainatges, e ara ei eth tòn torn mès ja non seran com aqueri perque ja ei un aute temps, e tamb eth shagrin te i cau barrejar era ilusion, erosa tu que ves a gesser branques naues, ja ves casa nòsta de quate frairs sonque i quede un nebot que pertanh e viu en un aute mon que passe ans e ans sense apareisher atau que tamb jo pensi que se barraran es nòstes pòrtes.

Jana tanben tricotaue, sustot pialets qu’ère era sua especialidat, totes es tardes se’n portaue era faena e se’n anaue tamb Jacinta; un dia de tanti la trapèc ath dauan d’ua estenuda de botons, les trigaue e n’hège pilerets.

-Que deues d’oshinar tamb totes aqueres reliquies?

-Ja as rason tamb es reliquies, pr’amor qu’e’n tot cercane un se me’n a anat eth cap ath darrèr des botons per toti es rebrembes que m’an reviscolat...

-Moria, moria, se n’as un pecotin.....

-Ni a de mairía, de mama e de quan jo èra petita; sauva-les deu d’èster ua mania de familia.

-As plorat e tot.

-Òc, m’escòden es uelhs........ Guarda, aguesti son d’un vestit que me calie estrear entà anar entath santet de Sn. Joan d’Arròs, ère d’un coton fòrça finet e tot estampat de campanilhes vermelhes e blues, polit, polit..... era modista era Sra. Carmeta qu’ère amiga de mama auie agut fòrça trabalh s’endarreric e non se vedie capabla d’acaba-lo mès quan veiguec es míes lèrmes se’n compadic e velhèc entà acontentar-me e ath maitin ja ère près mès non me lo poguí estrear perque se metec a nheuar coma en plen iuèrn.

-Òc, com er an passat.

-Aguesti, èren forradets tamb era madeisha tela de gasa aurioleta, tamb floretes blues coma es que i a en cada boton, me lo auien portat de França e lo estreaua un bon dia de San Jaime e me demorauen entà anar de hèsta, auia ua bona mata de peu e coma ja te deues brembar me pientauen tamb dues trenes e quan ja siguí prèsta me prenguec ua fòrta piquèra en cogòt e mairia que me veiguec a gratar d’aquera manèra me virèc es peus e se trapèc tamb ua bona ringlèra de viues e tot seguit es autors d’aqueri ueus... era mainada qu’ère plea de polhs, atau que me treigueren eth vestidet me lauèren eth peu e me i meteren essença d’espic qu’ei de çò que se’n hè era colonia Lavanda, deu d’èster per aquerò que non a pas estat jamès era míapreferida, fin finau que me quedè sense hèsta e as amigues que me demorauen les digueren que m’auie pres mau de vrente.

-Jacinta, se as tantes istòries coma botons ja pòs començar a escriuer un libre.

-Que n’an de hèr es auti des míes istòries, entà jo ath cap deth temps son chocantes.... de moment en vau a hèr paquetets per colors.

-Òc, tu empaqueta que’s que venguen ath darrèr ja se’n encargaran de basardac.

-Qu’èsquen çò que volguen, entada eri de ben segur que non serà sonque vielheries mès entà jo son trocets dera míavida, es uns me rejoissen es auti m’entristissen, son petites causes e com didie Ramon, ei de sabents saber-se rejoir enes causes petites.

-Òc, Ramon non parlaue jamès ath dret e ath trauèrs, hège de bon escotar-lo, en tot rebrembar es sues paraules l’auràs tostemp ath cant...

-Eth non te contrariaue jamès, tostemp trapaue eth punt just.

Q U A U Q U E S   D I E S   M È S   T A R D

-Jana, m’as hèth a passar pena, tres dies ja trapaua qu’ère massa sense vier, li demanè a Isabèl se se i volie apropar e me didec que t’auie vist tamb Marieta e me tranquilizè, e que portaue un dit embolicat.

-Òc, prauba Marieta, ei era hemna des trabalhs, se punchèc tamb un espin blanc, e se li embreèc e l’auie òlat com un tampanèth; me venguec a trapar per se sabía bèth remèdi, que ja auie eth temps d’anar entath mètge; veiguí qu’auie tot er aire d’èster un panadís e li metí un cataplasme de seba cofida e coma qu’anaue per melhor en tot que l’anaua a ajudar l’ac cambiaua soentt enquia que se li crebèc, en gessec un pilèr de postema e ara ja va ben; prauba Marieta se que s’a vist en aquera casa.......... Ja auie rason sa mama en dar-li era tovalhòla entà shugar-se es lèrmes quan se maridèc, ja en sabía des sues penes mès non pas totes, tanti hilhs e en tot auer estat ua bona casa, aqueth omenàs feniant e tamb aires de senhor qu’ère capable de minjar-se’n quate de cases. Entre d’autes causes me parlaue de Paquito, eth prumèr qu’er an 36 auie estat "guardia d’assalto” ena escòlta deth Sr. Jòsè María España e quan aguest se’n anèc entà França eth aguec d’anar entath frente rebec un tret en paumon e lo perdec, ja siguec tostemp delicat. Quan ère de guardia en Barcelona demoraue en ua pension e dormie en un quarto tamb dus auti qu’èren amics; un dia se trapèc un rosari ath cant deth lhet e l’amaguec pr’amor dera grana persecucion que i auie deth clèro e tot çò qu’ague-se flaira de glèisa; tanlèu coma les demanèc que volie díder aquerò se quedèren ben estonats e cargats de pòur li digueren qu’èren capelhans; Quin sursaut! Les diguec qu’era sua obligacion ère denoncia-les....... totun se’n compadic e hec tot çò que poguec entà ajuda-les a escapar; en despedir-se un d’eri li dèc ua tarjeta e que se bèth còp anaue entà Asturies d’a on èren quauríe un gran plaser de poder-la’c arregraïr. Acabada era guèrra se maridèc tamb ua asturiana , era escadença lo portèc entà Asturies e lo anèc a trapar; non auie paraules entà condar era emocion d’andús e aquerò li valec entà quedar-se-i pr’amor que l'ajudèc a installar-se aquiu tamb ua botiga de verdures, domatge que non auie salut e non se’n poguec aprofitar guaire, moríc sense descendencia e aquiu acabèc era vida de Paquito a’s 40 ans. Eth dusau de petit passèc ua meningitis e perdec un uelh, arribèc ara mòrt e eth mètge ja lo daue per perdut, mès sa pair qu’ère feniant mès non auie un peu de pèc, quan volie non te cau pas pòur que se desengolopaue de tot e sabie un pilèr de remèdis entath bestiar e era gent, que deuien d’èster es madeishi, donques que li metec un cataplasme de sanfoèn, dilhèu que non deuie d’èster era sua ora, eth cas ei que declinèc e quan lo veiguec eth mètge non s’ac podie acabar de creir.

Ua des mainades, Tereseta, tanben siguec afectada per meningitis mès aguesta non aguec tanta sòrt e quedèc alectada; ja te’n deues brembar qu’ère fòrça braba, anaue a hèr es comissions e tanben trabalhaue en camp. Es auti s’anèren espabilhant, es uns entà França, Joaquina qu'ère ben guapassa se’n anèc entà Barcelona e se maridèc tamb un tipe fòrça vieuedor e viu sobrèra, ei era que mès ajude a sa mama...... E ja non te cansi mès......

-Non me canses bric, ben ath contrari que m’ajudes a passar eth temps sense encaborniar-me, ja t’ac sò dit que te trapaua de mens.

-Mama me didie, non te vaiges a aporalar enes cases que non sabes se sobres, vau mès que te diguen vene que vè-te'n.

-Non ei pas eth cash pr’amor que ja sabes qu’aguesta ei tanben casa tua.

M I Q U È U   E S C R I U

"Mama, en tot servir-me deth lenguatge de Jana...aguesta mainada creish com era lèit en caudèr, Francina li da era popa e ditz qu’aqueth contacte fisic mair-hilha ei ua relacion que non sap pas descriuer, ja se les ve a totes dues ena cara e jo se non les estimèssa tan pensi qu’en seria gelós. Qué ben que comprengui ara coma n’ei d’important èster mair, mama, ara plan que me brolhen es rebrembes des tòns apassionaments per nosati,comprengui tanben es tòns patiments a mesura que mos anauem aluenhant de casa, jo confonia er egoísme tamb er amor......

Ena sua darrèra carta Rafèl mos ditz que demoren familia çò qu’ei ua bona noticia e que volerien que te’n anèsses quauques dies tamb eri mès que non pòs deishar era casa, tanben nosati te i voleriem mès ja non me’n cau parlar perque non ac aràs jamès, conegui ben es tòns pensaments. Nosati que mos n’anèrem segur qu’un dia ò un aute tornaram.... e tu non te canses d’estimar, ja ac ves un aute petit hilh ja ei peth camin........"

-Jipet e Jana, se vos platz, liegetz era carta de Miquèu que tanben vos nomente, eth ei erós aumens atau ac ditz e com veiratz non dèishe de díder qu’un dia ò un aute tornarà, mès poirie arribar que siguesse massa tard, mentretan jo me cau portar era carga.

-Jacinta, mès ò mens pesada e mès tard ò mès lèu non mon escapam arrés dera carga, cau auer tostemp era esquia a punt, guarda que a jo era vida m’a dat bones escramoshades e tot e que sò procurat lheuar eth cap es mèrques queden per laguens, e quan ja non ès ne tan joena ne tan fòrta shurmen e pensi que sò com un prat de tardor que verdegen tamb aqueri plaps de floretes de color mauva qu’aué florissen e l’endeman ja viren eth cap.....

Jipet li respon:

-Òc Jana, mès tamb ua grana diferencia, qu’eth prat reviscolarà ena primauera tamb ua naua anada e nosati que ja n’auram ua auta ena esquía..... e de poder-les anar condant, non mos i trinquem eth cap, qui dia passe an empenh... cau saber veir es causes peth costat bon coma m’a ben rebrembat un foraster aguest maitin. Mentre premania era canha ath cant der arriu se m'a apropat e ben amable m'a demanat se molestaue en tot guardar-se’n çò que hèja.

-Ben ath contrari,que me traparè acompanhat.

E passada ua estona ma dit qu’èra ben afortunat de saber shautar tamb sò qu’era natura m’aufrie en un país a on per tot i cante era aigua.

-Entà jo que vengui de secano ei com un miracle.

-Ja ei ben vertat qu’ei ben polit mès tot non s’acabe aquiu, tostemp volem guardar mès enlà, a jo me passe com dilhèu a vosté que me pesen mès es mancances que son coma aguest espessulhèr de branques qu'ara mos presenten tot eth son esplendor mès non deishen passar eth solei.

-Ei vertat, mès cau saber guardar ath traslux perque eth solei i é; guarde, era felicitat se trape en aqueth punt d’equilibri que i a entre çò qu’un vò e sò qu’un a, e toti li vam ath darrèr e tamb aquera ansia mès d’un viatge li passam ath cant sense auer-la vist, sonque mos cau saber parar e guardar ath torn, de ben segur que la perceberam just en sò qu’auem ath dauant, çò que cau ei saber viuer eth moment, que deman encara ei luenh.

-Segur qu’ei atau, en tot cash ben esperançat que vau a tirar er am en aquera tolha que tostemp i acostumen a picar e jo ben content e era prauba traueta qu’ei ben erosa en sòn mon e jo que li vau a trincar er encant........

-O, aquera qu’ei era lei dera vida, a còsta des uns que viuem es auti, çò que non cau hèr qu’ei abusar-ne, malurosament era ambicion non ei pariona dera moderacion........

-Non pique, non vò......

-Dilhèu pera míablagadera.......

-Non pensi pas, en tot cash aue me contentarè tamb ua sardina ar òli, que tanben m’agraden fòrça e ben satisfèt pr’amor qu'es vostes paraules m’an estat ben plasentes.

-Entà jo serà un plaser tornar-mos a retrapar, vosté vengue a pescar e jo tornarè a hèr cap. Enquia mès veir...

A R A   J A N A   E   T Ò R

Tòr, eth can de Jana ei plan important ena sua vida, tostemp lo a vantat.

-Que non li manque sonque era paraula... qu’ei sharmanton....mès que fòrça persones.

Mès aguesti dies en tot escotar, que l’ac a ben esdegat aguest nòble companhon. Ç’am-par era nauetat d’ua flaira ben atiranta.

Ua familia de Nerva qu’auie agut de vesins pr’amor que les auie logat era caseta ath cant dera sua pendent era sua estada en país quan vengueren coma tanti entà trebalhar ena Pròdoctora, e coma tanti vengueren tamb es mans en cap, les ajudèc en tot çò que podec enquia que se’n tornèren entath sòn país. Quauques ans mès tard an anat a veir familia qu’auien en Barcelona e s’an arribat ena Val entà saludar a Jana e portar-li un pernilh tamb era ungla e tot.

A cambio de todas las patatas que nos dió

Ère un bon present que sauvèc en serèr alaguens d’un saqueth de lin grossièr e esblesit just çò que calie entà qu’ei passèsse er aire e deishaue anar aquera flaira que bèth temps hège s’auie esbravat, non se maufidèc d’arren e lo penjèc en un gancho qu’auie servit entà espelhar es conilhs.

-Pensi que tierà....

E non tenguec, era còrda que petèc e eth pernilh en tèrra e era pòrta sonque estrenhuda, quina tentacion entà Tòr, qu’auie sonque çò que cau entà víuer sense sobrar-li jamès arren, carn plan que non, non lo i calie pas abituar, bèth uasseth e.... com se regalaue...que se lo hège a durar, e quan se l’auie acabat que se me’n guardaue tamb aqueri uelhets d’un color que non sabi pas com ei mès que ludent coma dues bues arregraït e content.

E aqueth cer que se trapèc tamb eth pernilh en tèrra, que non s’ac deuie pas acabar de creir, era tentacion massa fòrta e era gana a punt, totun que se’n hec un tip e tot e aquerò non se trapaue bric pesant, que sautaue ben content e còp de lecar a Jana .

-E que diantre as, ne que t’aguesses trapat un rostit.

E sauta que sautaràs e volie de seguir-lo, tot ère anar e víer deth serèr, e ara fin i anèc.

-Praubets de nosati, quin desatent, quan me trapè eth pernilh en tèrra rosigat que se vedie eth garron! Que m’as hèth malvat?

Li floquèc ua marmoshada que gessèc disparat e s’anèc a enconhar en un pàrrec a on avantes i tenguien es crabes ; qui anaue a pensar que l’auie tan apròp. Alavetz plan, pena de mau e pena de sentit, prauba Jana, ara ne can ne magra, non se podie resignar a pèrde eth can, ath diable eth pernilh. Rondèc tot eth pòble, demanèc a toti, lo cridèc ençà e enlà e non apareishie enlòc. Tota capvirada aluguèc ua candela a Sn. Antòni e s’endeutèc tamb tòti aqueri sants a’s que se reclamaue ath long der an suivans es besonhs e ath cap de quate dies e quate longues nets, Milio qu’auie era bòrda ath cant qu’entenec com un planh.

-E diantre non seríe pas eth can de Jana ¿ Jana...Janaaaaa.....

-Que vòs, que as tu ara?

-Jo arren, campa ena bòrda de naut que se sent un gronhadís....

-Moria, moria se podie èster eth can.....

-E tiò qu’en deu d’èster, que deguec passar per aqueth horat dera pòrta.

-Coma vòs que passe per aqueth hòradòth des gats?

-Hèr-ne cash, se ès apurat que passes onsevolhe....

-Òc que n’ei òc......

Non sabie se escridasar-lo o manhagar-lo, totun que hec còr duro e sense cridar guaire que li hec un pilèr d’ amonestacions.

-Açò non ma’c tornèsses pas a hèr mès fotut poirit hèr-me a patir atau, e çò d’aute tanpòc, òc, òc, non me guardes tamb aguesti uelhons, ja sabes çò que te voi díder, non lo trapaues pas salat eth pernilh, ara torna-i a veir se’n i quede......

E Tòr que non volie gesser deth cornèr, sonque tremolar e gronhar, mòrt de pòur, ara fin que se l’aguec de cammassar en tot passar-li era man pera esquia, alavetz que comencèc a botjar era coa com un molineth e la lecaue arregraït.

-As ame e? Au anem, anem

Tot e qu’auie passat quauques dies sense minjar ère mès pendent dera sua mestressa que dera sètia de rèstes que li metec ath dauant. Toti es vesins qu’en sigueren contents e non sabien dera missa era mieitat perque les parlèc dera penitencia non pas deth pecat, encara se’n aurien hèth era farça, sonque Jacinta ac sabie entada era non auie jamès secrèts.

-Ben que me’n alègri Jana, ères talament estroncada que non ères bric era madeisha, ara fin un can ei un can.

-Òc tiò, mès qu’ei eth mèn can, e que non ei bric com es auti, me ten companhía e a còps me cau uedar eth pap e ei ada eth que li condi es mèns trincacaps.

-Òc, e segur qu’eth non te contradís jamès.

-Non me respon perque non pòt, mès jo que m’endonvii era responsa sonque en guardar-lo enes uelhs, e ei tan brabon, en aguest cash me cau reconeisher qu’eth tòrt ère tot mèn.

-E pernilh apart, com ac as passat aguesti dies tamb es tòns convidats?

-Ben, fòrça ben, son talament sharmanti, ja n’èren alavetz, tant Anita com Dionisio, Chicho que li didiem, en dus dies que non mos auem cansat de rebrembar un pilèr de causes, sigueren tempsi dificils entada eri, vengueren tamb es mans en cap e s’agueren d’espabilhar, aciu neisheren es dus mainatges ben seguits, non passèren gana perque èren fòrça conformats, mingèren mès ”Gachas” que costelhes, auien pòc e encara estauviauen entà hèr-se un corneret, sòrt n’auien que crompauen en “colomato” com didien, ja’c sabes en economat dera companhia, ac auien mès a bon prètz. Chicho i patic en iuèrn per aqueri tunels deth lac Mar e Moncasau quan i pujauen era maquinaria tamb era nhèu enquia eth vrente e cauçats tamb bòtes de goma.

-Era joven y fuerte como una mula y gracias a eso después pudimos dejar de trabajar para los señoritos y comprarnos unas finquitas donde plantamos olivos, y ahora trabajando vivimos bien.

-Rebrembèrem. Auem parlat tanben de Josèfa, ja te’n deues de brembar dera praubasa qu’ère ua bona hemna, cargada de mainatges e bric fòrta, n’aguec 14, quan se’n vengueren entada aciu ja n’auie perdut dus e aciu dus mès... er un Paquito a dus ans me’n brembi perque m’ac auie condat tamb un gran sentiment; li auie dit que venguie entà Vielha e li demanèc que li portèsse mochets, non li portèc mochets, li portèc ua iranja e non li deguec shautar guaire perque non se la mingèc e aqueth cer se moric eth praubet, era iranja non la toquèc arrés e non se poiric, se sequèc e la sauvèren com ua reliquia........

....Prauba Josèfa, guaire se’n auie vist, se lheuaue entàs sies deth maitin deishaue ara grana tamb tota era mainadèra e era se’n baishaue entara Productòra entà secodir es sacs deth ciment, pedaçar-les e plegar-les; deuie èster per aquerò qu'auie es uelhs tostemp com ua rosteta, e tot e qu’èren ua familiada encara ajudaue as qu’auien besonh un còp de man, a Tòn deth Banh ò de Vila qu’anaue tostemp com un plegandièr com eth qu’ère, ja vo’n deueths brembar, que portaue ua giqueta dessús dera auta e eth flash que deishaue non ère pas de colònia e donques quan anaue entà Vila mòth e gelat d’hered encara li hège a cauar aigua enta escauar-se es pès e es mans e li hège pati ath cant deth huec entà passar-i era net.

-Òc que me’n brembi que venguie enta casa e çò de prumèr que guardaue ère a veir se a on ère eth porro e sense encomanar-se ad arrés lèu viraue eth coder, e lo calie escridassar pr’amor que se tornaue lhòco peth vin, e non auie un peu de pèc, auiem en casa ua gojata d’Aubèrt e l’escardassaue, de còp li responíe deisha-me, lop de Baricauba, te sò trincat es paraules....

-Sonque volía ahiger qu’es praubi mès d’un viatge mos dan leçons de generositat, saben compartir çò que an, e acabi. Tamb çò qu’auía començat de Josèfa que me’n çò anat d’ua en ua auta, er òme tostemp fòrça delicat de salut e soent auie de plegar deth trabalh perque ère propens a’s palmonies e ara fin de tan malhar laguens des tunels acabèc silicotic; decidiren ana-se’n entà Terrassa pr’amor de començar a trabalhar es mès grani e aqueth praube òme que non s’aurie botjat d’aciu, trapaue de mens aguest país maugrat es dificultats, talament que se volie morir e se moric d’engüech; pensi que vos sò olat eth cap, me deishi portar pes rebrembes sense pensar que pogui èster un relòtge, dispensatz- me....

-Non, Jana non, qu’ei bon de rebrembar çò que se passe ath nòste entorn, mos ajude a conformar-mos en es moments mens aisits dera vida, mos queisham des nòsti malurs sense pensar que i a qui nèish malurós e en morís sense auer vist jamès era claror e de ben segur qu'èm massa egoïstes e mos ac desbrembam, mos aurie de servir de leçon pensar qu’en aqueri còrs massacrats pes trabalhs encara i a plaça entà acuelher as demès.

"Se plores per auer perdut eth solei, es lèrmes non te deisharan veir es esteles" (R. Tagore)

J I P E T   Q U E   V E N

-Que mos condes Jipet dempús de quauques dies sense veir- te ?

-Òc ei vertat, mos tornèrem a trapar tamb eth forastèr deth que vos parlè er aute dia e auem hèth bèra partida as cartes e tanben auem blagat, ei ben sharmant e un bon coneishedor dera bona taula, ditz qu’aciu tamb eth desvolopament deth torisme çò que cau saber mantier ei era nòsta codina qu’ei simpla e bona pr’amor que çò que se produsís en país ei de bona qualitat e s'amendrissen es pagesi adiu mandongo e polhastres des que picotegen pes humèrs.

-Ja non ni à.

-Òc, ja l'ac sò dit que aquerò ja ei acabat.

-Jo me brembi que de mainada, entà Sn. Ròc, anauem en familia entà anar a brespalhar as de Anna de Gausac e Rosalía (era mana que li didie Quico, perque non auie hilhs) mos hège ena coquèla aqueri polhastres qu'èren ua delicia, sonque era flaira que se percebie ena entrada ja engorjaue; e aquera pòrta bèth temps hè qu’ei barrada......... coma tantes que se barraran. Ja quedèc entath nebot de França que sonque ven quate dies en estiu.

-A on tanben se i hège boni brespalhs qu’ère a’s de Juliana de Vilac i auiem anat sense un viatge, tamb Pèpe des de Borrolha, Angel eth barbèr, Tòn Beso e Tòn eth panadèr, mos i trapauem ben pera bona amistat tamb Joan e Maria. Un dia en que Maria mos talhaue eth pernilh, Tòn eth panadèr que n’auie de bones li diguec:

-Ten conde Maria, tamb aqueth guinhauet tan ben hilat se sarres atau que te pòs hèr bèra espelada e sustot qu'aqueres magres non les volem pas entà lieger eth diari (ath traslux)

E Angel, que tanben ère fòrça chocant, que higec:

-Òc e que se tan fines mos les hès mos va caler barrar era hiestra pr’amor que se les ne poirie portar er aire.

Totun Maria s’auie auançat en temps perque ara les vòlen fines e alavetz quan mès gròsses melhor.

Un aute viatge, es hilhs d’aguesti, Enrique e Fermin tamb es sòns amics Hermin e Cisco se i auien anat a sopar as de Juliana, e en tot que baishauen ath tròt pera còsta en una net nera sense lua, Cisco les avertic de tier conde pr’amor que per aquiu i ère eth marrèc tamb un bon saut ath dejós, encara non auie acabat de parlar quan ja senteren ua votz que venguie deth honds e que demanaue ajuda e ère Enrique que s’esclamaue pr'amor que ja ère en uart, eth demanar auxili e es auti arrir coma crebats. De ben segur que tot aquerò ère conseqüéncia deth rostit qu’auien ben arrosat e non pas tamb aigua, que tot e qu’auie fama de bona e fresca non l’auien pas gustat, sabien apreciar es bones viandes.

-E entà hèr-vos a passar era saliuèra vos sò portat ues trauetes que non son guaire grosses mès que seran bones pr’amor que demorauen en ua polida tolha.....

-Melhor atau,que seran mès fines.

-E fresques, pr’amor que les acabi de pescar, dilhèu massa que se van a retòrcer ena padena, encara vos les calerà estacar......

U N   A U T E   C Ò P   J A N A   E   J I P ET

-Aue sò esmalhancat.

-E aquerò?

-Me sò lheuat ara trincada deth dia pr’amor que volia anar a tirar era canha ena míatolha preferida ena ribèra mès que ni auie agut un aute de mès maitièr atau que me’n sò tornat entà casa tamb era bascoja gueda, mautàr entàd arren.

-Ja te sò vist ja qu’anaues laugèr com un flisquet.

-Òc tiò e en tornar com un limac ena cendre, ua utada e ja sò fotut, e tu entà on anaues ad aquera ora?

-Me desvelhi dora e tot just daurir es uelhs se m’amplís eth cap d’audeths e non pas de cardalines non sonque de corbassi neri com eth pecat, me cau sautar deth lhet pr’amor d’esforiar-les e a còps hèsqui eth güic ena hièstra entà vei eth temps, com aué, me beui un vaso d’aigua e me torni a endormiscar e alavetz soniar disbarats.... eth difont de Jaime m’escridassaue perque dempús auia mala jadilha.

-Tà que beues aigua, que laquis er estomac......

-Non ère pas bric aiguadèr, a eth, th vin que li curaue toti es maus.

-Ad aquera ora........

-Òc, se li’n aguessa portat non l’aurie pas escopit, que li anaue era chispeta.....

-Ere un brave òme.

-Ja t’escoti, non ère cap dolent e ath cap des ans encara lo’n rebrembi mès... alavetz dilhèu non ac sapiguí apreciar.

-Jana, qu’ei domatge que quan èm joeni non èm capaci de valorar era nòsta riquesa, tostemp pressats entà artenher eth deman e eth temps que vòle, ei coma un shivau desbocat qu’ac arrase tot e de còp te voleries plantar e te demanes entà que calie correr tant e mès d'un viatge entà veir que çò de melhor ac auem deishat ath darrèr.... totun correr entà artenher çò que ja non mos pòt hèr erosi sonque resignats...... quan pensi ena míajonessa... era nòsta mair mos amplie massa es pòches, ère era sua faison d’estimar-mos e per aqueth camin mos maucrièc, non li’n voi cap per aquerò pr’amor qu’era se pensaue que tamb era abondancia artenheríem era felicitat e de ben segur qu’en aqueri ans siguerem erosi mès non en saberem hèr bon us, pòc i pensauem alavetz qu’era sorça un dia se podie shecar e qu’auriem de tirar endauant tamb eth nòste esfòrç, mon frair Manèl siguec eth mès espabilhat e acabèc era carrèra e jo quan me’n apercebí ja non i siguí a temps, ei ben vertat que coelhem çò que semiam mès tanben pensi que atau coma ena coelheta i infloís eth temps nosati tanben èm era conseqüéncia d’un entorn e non sabem s'ère un bon seme enquia qu’arremassam es fruts e en mèn cash mèslèu embastardits.

-Tu plan qu’ei tòques, Jipet, jo me torni pèga, te vau a condar quina pegaria que sò pogut hèr. Entara fira me crompè un polit parelh de pantofles que me costèren pro cares, m’agradauen mès m’hègen dò es sòs, les tocaua, les deishaua e ara fin me les quedè e sauvarles com un relicari, ara fin me diguí, diantre era estaubiadera, que me les vau a meter entà cada dia, e non vòs tu que me comencen a hèr mau ath cap deth dit, e jo sarrar e patir, coma podie èster se m’anauen ben, dempús de tan sajar-me-les, tot dit que prenguí es estalhans e qu’ei hi un trau ath cap, moria quin dò que m’hègen.....

Me les torni a meter e eth dit que m’hège mau, me dongui un banh de pès tamb aigua salada e alavetz que veiguí qu’eth mau qu’ère en dit, se m’auie encarnat era ungla e jo escatsar era pantofla, aquiu que les è ara tan polides e com se se me les aguessen minjat es arrats, que te semble eth mèn cap.

-Òc non te shagrines per aquerò, de petjors no’n venguen......

Aguestes convèrses mantenguien era bona armonia que i auie entre Jacinta, Jana e Jipet, tot e que venguien d’ambients disparièrs auien eth sentiment dera amistat perque èren plan generosi, compartien penes e alegries, auien en comun era solitud ena que les auie tocat viuer, mès sabien que quan per quinsevolh causa aguesta devenguie pesanta se sentien emparats e trapauen paraules de conçòl, auien era qualitat de saber escotar e tanben quauquarren a dider pr’amor que ja auien ath darrèr un long passat deth que n’auie devengut un present tamb mancances e un futur incèrt. Jipet quan se’n anaue didie

-Enquia deman.

Jacinta responíe

-Se non siguesse tan longa era net.....

E Jana

-E se non i arribam.........

E Jipet

- Se non i arribam j’auram acabat eth viatge.

D È T Z   A N S   M È S   T A R D

Guaires causes pòden arribar a passar e passèren ath long des ans, plasentes es ues desplasentes es autes. Tamb Jacinta es sòns hilhs se i predauen en hèr-la a participar de tot aquerò que la poguesse rejoir e tan que podien li amagauen, se mès non, li apetitien tot çò que la poguesse preocupar, çò que non ère fàcil pr'amor que quan liegie es cartes de Miquèu tamb remarcabla sensibilidat e intoicion liegie entre linhes çò que non condaue, çò que tanben se passaue quan parlaue tamb Rafèl peth telefòno.

-I a quauquarren que non va.

E Jana tostemp a punt entà espantar-li es maus pensaments.

-Tu ja metes eth arai dauant des vaques..... se que pòs arribar a gramoniar.

Mès Jacinta non s’enganhaue guaire.

Nuria e Rafèl auien agut un aute mainatge e entà poder-les coedar Nuria auie deishat eth sòn trabalh çò qu’auie amendrit un shinhau era situacion economica tot e que Rafèl se i tenguie un pilèr d’ores en sòn, mès era familia ère çò de mès prigon e tamb tota era sua dedicacion non se desliurèren pas ne de malauties ne trincadors, èren benben tracassièrs e cada dues per tres les susprenien tamb un ò un aute sursaut e non les planhien pas guaire entà que non prenguessen mau plec, tamb coishèra ò tamb eth braç en sharpa calie anar entà estudi, pendent es estades de vacances ena Val ac virauen tòt de naut en baish e Jacinta les trapaue coma desbridats, sòrt n’i auie qu’es pairs se les ne portauen entàs prats e es montanhes.

-Aguesti mainatges.... son der art deth diable...

-Mama, se vòs dider mau ensenhats non ac penses pas, en tot cash mau apresi, perque guarda que i èm ath dessús, semblen as potrets que dempús d’auer estat benben embarrats en dar-les er aire comencen a pernejar.

Dempús ja se tranquilizauen e quan se’n anauen les trapaue fòrça de mens.

Tanben passauen fòrça estones tamb Jana que se les estimaue coma auie estimat a Miquèu e Rafèl, èren era contunhacion e com adaeri çò que mès les shautaue qu’ère ena vespada anar a demorar es crabes; Jana pr’amor d’auer era lèit en ostiu se’n tenguie ua, era Menina qu’ère benben moisha polida e granassa tamb ues longues guinses e tota blanca li pujauen ath dessus e quan Jana non les vedie la molhien entà arrosar-se de lèit er un ar aute e aquerò plan que la tracassaue e se defensaue tamb bèra tumada e a còps arrien e d’auti bramauen.

-Guarda que hètz der art deth diable, ei brava non pas pegassa.

Rafèl tenguie longues convèrses tamb Jipet que lo metie ath corrent des ahèrs deth país.

-Ja ves, era vida ei moiment e eth cambi ei permanent, ei coma era natura que tostemp se renauis e aciu ei ben remarcabla era evolucion, çò que mos cau acceptar, ues causes se pèrden e ues autes se’n guanhen, ei dolorós veir a desapareisher çò que pendent tantes generacions auie estat era nòsta forma de vida, que s’ac guardam sense nostalgies mos cau reconeisher qu’entara majoria non èren ne tan facilles ne tan plasentes coma volem rebrembar ena distancia, es vielhs auem tot eth bagatge ath darrèr e ben soent tamb mès sònis que realitats, es joeni se’n arrissen perque vieuen ben melhor, era Productòra a daurit es pòrtes entara economia e tanben ara cultura e bèth ramat se’n a beneficiat, avantes entà barar e divertir-se calie demorar era hèsta o era fira e ara cada dues per tres organizen boni saraus, es verbenes qu’aciu èren desconeishudes ara son fòrça lhoides perque aguesti emplegats de Lhèida e Barcelona an atirat a un pilèr de joenessa que se i an trapat ben tamb totes aqueres aufèrtes de léser, ua bona sala de cine a on tanben i representen bones òbres de treatre e tot açò a hèth que’n gesse-se un pilèr de maridatges, atau que tanben auem renauit era raça, cau reconeisher qu’a estat un saut endauant. Mès gent, mès comèrci que tanben an atirat as francesi mancats de tantes causes des que aciu pòden trapar, a començat a correr eth dinèr e era majer part des families a melhorat sustanciaument eth trèn de vida.

-Òc, ath veigui e pensi en Miquèu qu’en aguestes circonstancies non se’n aurie anat mès ara arraitzat aquiu......... mama demore e jo tot e que veigui eth cambi pensi com ei de complicada era transformacion de casa nòsta; metut en aqueth mòn des negòcis e que li son rendibles que vòs qu’ei vengue a hèr aciu, e a mama non la voi desencoratjar pr’amor qu’era demora la manten esperançada, era non trinque tamb eth passat, mentre demore, viu, e se i a goterèrs retète, se se horade un planchèr lo cau reparar e es masovèrs son com era e li hèn costat perque eri tanpòc non desiren ne cambiar de lòc ne de casa, ei eth sòn mon e non an pas cap d’interès entà saber se n'i a un aute, eri son ben eròsi atau e nosati tanben perque la sabem acompanhada; Cisco tostemp bricolege e ei satisfèt de tenguéc tot en orde, totes es sharnières ben greshades entà que non gresilhen, ditz que tot sò que s’arrolhe a flaira d’abandon..........

Jacinta que s’apròpe:

-Sò entenut es vòstes darrères paraules, de ben segur que parlauetz des míes manies e des míes obssessions deishatz-me creir çò que volga ja sabi que per mès que m’encabornia en mantier, ja arren tornarà a èster çò qu’a estat, tamb eth pas des ans sò compres que non pogui anar contra-corrent, que sigue çò que Dieu volgue, mès mentre jo visca e es fòrces m’acompanhen tot açò poirà dequeir mès non queirà.

-Sabes mama çò que sò liejut.... Que mantier era tradicion non vò pas díder meter-se eth chapèu deth pairin sonque crompar-se’n un de nau.

-Tu Rafèl as responsa entà tot.

**********

Miquèu se deu as sues obligacions, Miquèu non a pogut satisfèr es sons desirs ne’s de sa mama d’apropar-se entà casa per non poder deishar n’era familia n’es ahèrs que l’estaquen de mès en mès, era familia a creishut a vengut ua auta mainada Maria e un mainatge batiat tamb eth nòm de Raimond en rebrembe deth pairin; des de que neishec es sèt ans que pòrte de vida an estat d’un gran patiment sustot entada eth e es sons pairs des que a requerat ua contunha dedicacion, de mètge en mètge e d’ospitau en ospitau entà trapar un shinhau de solaç pr'amor que tant er asma com era excema an estat un martiri e non lo podien deishar ne de neth ne de dia, li auien d’estacar es mans entà que non s’arringuèsse era pèth, ara a’s sèt ans i a agut ua remarcabla melhora.

A Jacinta non la volien preocupar e sonque l’ac deishauen entreveir un shinhau, mès era ja vedie que ni auie mès de çò que li condauen, li enviauen fotografies mès en tot que les trigauen non amagauen qu’aqueth mainatge non acabaue de regodir, un còs mundet tamb us bèri uelhs mèslèu tristòts.

Eth trabalh tanben se li auie complicat pr’amor qu’auie morit er oncle de Tolosa e eth s’auie agut de responsabilisar des ahèrs de La Tuque. Ua des cosies s’auie maridat tamb un professor d’inglés e vieuie en Londres e er auta seguie eth negoci en França tamb eth sòn òme e era ombra dera tia que ja se trapaue cansada. Es joeni non èren com eth pair qu’auie estat un òme fòrça emprenedor, un lutador infatigable, es joeni s’ac auien trapat près.

-Jacinta, aguesta radimèra a mala pinta, dilhèu li manque aigua......

-Non, non ei pas aigua que li manque, que i pòrte un pilèr d’ans en aquera paret e li deu passar com a jo que ath truc dera calor batem era dèisha, era e jo auem un pilèr de causes en comun.... me plantèren ena vida e tan plan que me i trapè ben, creishia, floria pr’amor qu’es míes ilusions èren coma flors flairoses, infància... joenessa e dempus vengueren es fruts a còps doci e mès ençà mès hòrts com aguesti arradims que t’hèn a hèr era grimassa..., e dempús s’a torçut e arropit com jo...... Quin mon aguest Jana, ac dam tot pes nòsti hilhs sense mesurar jamès arren, èm talament erosi en tot dar que se non retrapam arren ja auem agut era satisfaccion de pode'c hèr.

-Que conformada que te trapi Jacinta..... Jo en sò estat estauviada.

-Tu tanben t’as sabut dar a’s auti çò qu’encara ei mès meritable, qu’auria hèth jo sense tu enes míes tribolacions, tostemp as estat eth mèn supòrt.

-Non te shagrines pas per aquerò que m’ac as arregraït per demès.

Tanben Jipet acusaue eth pas des ans:

-Sabetz com veigui era fin dera míavida? Com un gran fardo que portam ena esquia e ara de dia en dia que s’hè m`es pesant e a còps insuportable, lo metes en tèrra lo daurisses e lo campes, comences a trigar e apareishen fòrça causes qu’en sòn temps sigueren bères e mos amplien de felicitat e ara sonque rebrembes tamb flaira de ranci que ja non te reojoissen per arren, mèslèu t’èn a escòder es uelhs......... mès non vam pas a plorar per aquerò, se d’auti còps mos eren erosi ja eren eth sòn papèr e ara son coma liròts e mos cau èster valents entà sabe-mo’n des-hèir e atau aleugerir era carga.

-Jo Jipet non sò pas capabla, son es mès rebrembes qu’encara que m’hèsquen a picar es uelhs...... ei ua doça piquèra.

"Era vida non viscuda pòt èster ua malautia dera que se’n pòt morir" (C. G. Jung )

Es ans m’an hèt veir qu’ei vieuent que s’apren a vieuer, des de petita ja sabia quin ère eth mèn destin, non podia trigar, mama qu’ère espabilhada e que per circonstàncies deth moment s’auie trapat alaguens d’ues obligacions que de ben segur que la sober.passauen s’estonaue de que pendent era mía estada en Tolosa non s’aguesse amendrit era mía fèrma decission.

Mare Tònha tamb era sua fòrta personalidat m’auie sabut transméter eth sòn arraitzament ad aguesta tèrra e casa. Tanlèu nèisher ja siguec acarrerada era mía existéncia e jo encara qu’un shinhau massa tard sò comprenut qu’en tot impausar era nòsta faiçon de viuer podem frustrar era des auti qu’ei çò que Miquèu a sajat tostemp de comunicar e jo de non voler ò non poder acceptar; ei mès fòrt que jo, tamb toti es rasonaments que vos espausi seguisqui estacada a tot açò e atau neurisqui eth mèn orgulh, me senti obligada a mantier çò que deu èster destinat a morir, me cau hèr un esfòrç entà espaurir un remosigadís que non pare de rebrembar-me que casa nòsta ei acabada

J A N A   E   B E G O Ñ A

Jana se deishèc aconselhar entà prener en pension a ua naua mèstra que venguie deth país vasc, acostumada ara sua solitud s’ac pensèc un temps e dempús de dar-li un pilèr de torns capic que dilhèu non li anarie bric mau d’auer ua gojata joena apròp, pr’amor qu’auie pati entà qu’andúes poguessen mantier ara sua indepéndencia, e atau siguec com Begonha passèc a èster ua bona companhia. Ère ben sharmanta e d’ua agradiua aparença, s’hège a guardar çò que non li desagradaue bric, çò qu’a mès d’un li daue ales entà apropar-se’i e quan ja volien traspassar era limita les ac bracaue de còp. Tanlèu veir-la Jipet non poguec pas retier eth sòn agrados estonament :

-Qu’ei ben fiselada peth dauant e peth darrèr.

-Que t’arribe Jipet, parles com un joen.

-Jacinta, era capacidat d’estimar com un joen vielhís amaça tamb era persona mès era de valorar e apreciar era beresa pensi que non morís enquia que cluques eth uelh, ei tostemp un bon present entara vista e çò que regrètes qu’ei d’auer vielhit.

-Jipet, Jipet, ja siguís joen e pensi que ja en treiguís profit non siguís pas des que se dormíen ena palha.

-E òc mès ei talament luenh tot aquerò que ja non sò capable de rememoria'c.

Jana auie dath un bon còp de cap en tot prener en casa a Begoña aquera gojata auie encaishat ben ena sua vida vidanta, er iuèrn se li hec ben mès curt, tot e qu’auie gastat un pilèr de lenha non se’n penedie pas bric, se trapaue ben recompensada tamb aqueres velhades mès longues ath cant deth huec. Qui li aurie agut de dider qu’auie de congeniar tant ben tamb ua joena e que sonque parlaue en castelhan e mès d'un còp li auie de repetir çò qu’auie dit pr’amor que se non sabie era paraula que calie non se i trincaue pas eth cap, entada era per exemple es “bollos“ sonque podien èster es bolhs e com que ja non ère dispausada a melhorar eth sòn lèxic Begoña ère ben interessada a aprener er aranés, didie qu’ère ua lengua qu’auie ua grana importancia perque tenguie era valuosa identidat d’un pòble massa desconegut.

Jacinta se’n ressentie d’aguesta bona armonia, li semblaue qu’auie amendrit era sua relacion e n’auie com un shinhau de gelosia que non s’esforçaue bric en dissimular, e non auie rason, er afècte que Jana sentie per era ère tostemp ben prigon, çò qu’aurie volut ère que tanben era participè-se d’ua companhia que sonque reportaue frescor e alegria, quan bèth viatge Jana non auie es coneishements entà responer a bèra ua des sues preguntes e li didie que l’ac calie demanar a Jacinta se i negaue pr’amor "qu’era Sra. Jacinta li produsie respècte", semblaue un pressentiment.

Un dia quan ja començaue a despuntar era primauera tamb un corròp d’amics anèc d’escorsion e pugèc en un ticò, quan baishèc non cabie ena pèt de contenta e li condèc que s’auie brembat de quauquarren qu’auie liejut.

-Diden qu’ath pè d’ua grana montanha i auie acampada ua tribu india e eth capdau un dia se trapèc ben malaut e les diguec as sòns hilhs que pujèssen ath cap e qu’eth que li portèsse eth melhor present serie eth sòn ereu. Quan tornèren er un li portèc ua flor bèra e estranha er aute ua pèira que destacaue de totes es autes pes sòns colors e formes e eth tresau li diguec que non li portaue arren pr’amor qu’en arribar ath cap e veir tot çò qu’auie as pès que semblaue un sòni: ua grana estenuda de prats ben tapissadi de verd espessi bòsqui e lacs plei d’aigua, pensèc que serie eth lòc a on era sua tribu poirie viuer melhor e tamb aqueth pensament s’auie desbrembat de portar arren.

-Tu seràs eth caplòc pr'amor que mos as portat eth present dera possibilidat d’un mon melhor.

-Que polit!

-Òc qu’ei polit, e aquerò ei çò que me passe a jo en aguesta Val, tostemp quan la veigui des dera nautada. Aguesta Val que Mn. Rafèl Nart comparaue a ua “Princesa encantada” e li demanaue ath rei Alfònso XIII que li daurigue-se ua hièstra entà desencantar-la, e ara fin eth sòn desir se complic pr’amor qu’eth tunel se dauric e era princesa s’a hèth era reina des Pirinèus.

-Que ben que t’espliques gojata....

M I Q U È U   Q U E   VEN

Perqué ei eth mèn còr eth que parle.

Cantem l’entrada del temps clar

Amb clara veu i rialhes clares.

(J. Maragall)

Ei arribada aquera primauera en que tot se renauís, tot esclate enquia es còrs un shinhau endormiscats dempús d’un long e hered iuèrn. Jipet se’n va a pescar, Jana e Begoña prenen era fresca en banc de pèira ath cant dera pòrta e Jacinta daurís es hièstres entà que i passe er aire e tota era casa s’amplís des flaires d’èrba naua e de flors, era natura s’a vestit d’hèsta pramor qu’arribe Miquèu.

Jacinta que dempús de tanti ans estacada ath passat ara fin semblaue qu’acceptaue eth present de còp s’a eclipsat e tornen es rebrembes que se refortissen tanlèu daurís limandes e calaishi e tamb era ajuda de Jana ac viren tot de capenjós, hèn a luder es cueires deth palmar e eth balancièr dera pandula qu’en recuperar eth sòn lustre s’hec mès evidenta era sua beresa. An lauat e an planchat es melhors lançòs de lin tamb es iniciaus que mama Tonha se i auie ben brodat e eth corbilhet que tanti viatges auien penjat ath pas dera professon deth Còrpus, mès d’ua se i encantaue tamb gelosia e admiracion, d’ençà qu’auie mort Ramon non l’auie tornat a trèir, auie quedat embarrat coma tantes autes causes que poguessen rebrembar vieuences que non calie airejar.

Sigueren quauques dies d’excitacion entà Jacinta e tanben Jana que dispausaue e desempobassaue çò que non s'auie tocat pendent un pilèr d’ans, es masovèrs tanben se i predauen entà auer ath dia tot çò que les tanhie maugrat que tostemp ac auien ben entretengut, ena tardor ja auien podat es herèishos e espodalhat enquia es sègues des finques non trebalhades enta que se sauvèssen ben delimitadi es tèrmes e se vedesse qu’auien patron. E tamb aquera excitacion Jacinta tanben se daurie mès a Begoña e aguesta entrèc de puntetes, Jana s’en rejoie pr’amor que s’auie trincat eth gèu.

Arribèc Miquèu e era emocion siguec incomparabla, gròsses lèrmes de gaujor s’escorreren pes gautes, Jacinta non podie articular es paraules que li gessien a empentassi, Miquèu l’amorassaue e non se cansaue de repetir:

-Mama, mama serénate

Siguec un long braçat que n’er un ne’r aute volien lashar, ara fin se l’en guardèc de naut en baish en tot dider

-Non m’ac pogui creir.......... Ja pòt èster ben orgulhosa ja era tua hemna d’auer per marit un bèth òme com tu

-Mama me guardes tamb uelhs de mair, uelhs qu’era non a podut apartar guaire deth petit Raimon, eth praubet a agut besonh de tota era sua atencion de dia e de net, e gracies a d’aquerò a regodit perque com diderie Jana auie mala tròca en telèr, e jo dilhèu non tòstemp çò estat capable de comprener-la quan mès d’un viatge se despacientaue e ère un shinhau brusca, era non a defalhit jamès e jo que peth mèn trebalh sò passat un pilèr d’ores e dies dehòra de casa non consideraua eth sòn patiment com meritaue.

-Jo ja en sabi quauquarren d’aqueres causes, es òmes non comprenetz jamès era mesura dera nòsta sensibilitad, ara donques recompensa-la tamb ua melhor reconeishensa e estimacion. E es mainades?

-Es mainades fòrça robustes e responsables tamb boni resultats enes estudis.

-Quin domatge que non ajatz podut vier toti amassa.

-Aquerò peth moment non ei possible, me trapi fòrça estacat, se sabies tot çò que ma calut combinar e convencer entà poder vier jo; es mainades non an acabat er estudi, era falta que vau a hèr en aguestes vesilhes d’examens, e en junh quan eres seran liures jo sò eth mès obligat pr’amor qu’es emplegats ja comencen es vacances despartits enter es mesi der ostiu, e en seteme un aute còp entà estudi, atau que peth moment me deui a ues obligacion que non pogui declinar. Ei un ahèr qu’a creishut un pilèr qu’ei ben rentable e qu’encara non pogui delegar en arrés, mès pensi que sense auançar susveniments e sense demorar massa era situacion poirà cambiar, atau qu’un shinhau mès de pacencia, mama.

-Miquèu non te voi retrèir arren, es hèts e es ans m’an ensenhat a acceptar eth mèn destin e a non planificar mès eth tòn e tanben m’an aprés que eth passat non acabe de passar jamès, atau que ja auem eth temps entà parlar e hèr-te a saber çò qu’a representat entà jo e es nòsti paissenhers era conservacion d’aguest auviatge.

**********

Era venguda de Miquèu atirèc entà casa un pilèr d’amics e coneguts cadun tamb era sua istòria, maridats es uns, soltèrs es auti, toti auien quauquarren a condar, çò qu’ère ben evident ère que toti auien melhorat fòrça en sòn nivèu de vida.

Entà Jipet e Jana siguec coma era tornada d’un hilh, tanben Rafèl poguec aconseguir apropa-se’i quauques dies. Miquèu tamb çò que vedie e li condauen poguec constatar tamb satisfaccion qu’ra economia deth país creishie de meè en mès.

Jipet en ua des sues convèrses en tot hèr us des sues experiéncies e predisposicion a acceptar de bon grat toti es auançaments les didie tamb era sua metafòra, que dempús de tanti ans d’anar a pè e a cavalh vengueren es tartanes e ara ja tocaue anar en coche que va mès deprèssa e non se calie pas entestar en barrar-les eth pas sonque apraiar-les eth camin, qu’era vida ei moiment com era natura que tostemp botge e en nòste país dempús de tant de temps aletargat ara fin non guarde entà darrèr pr’amor qu'ath dauant i a d’autes possibilidats.

-Ath diable es tèrres e es prats, d’ara enlà ja non auran era madeisha utilitat, tu Miquèu ja vies d’un país auançat e ei per aquerò que te i as trapat ben.

-Òc, eth Quebèc ei un gran país en tot, eth nivèu economic ei naut, pendent er iuèrn ei un shinhau duro mès ei tot talament ben condicionat qu’era vida ei confortabla........ Encara me’n brembi des mans deth Sr. Tòn plees de crabasses que non se li cicatrizauen en tòt er iuèrn e auie de pastar, jo li demanaua com ac podie suportar e me didie, qu’en tot sarrar es dents.

-A estat valent e sacrificat com tanti d’auti mès ni auie de petjors, èren mès de planher es praubi obrièrs dera Productòra que venguien deth sud mau cauçats e mau vestits e tamb nhèus e gèus auien de malhar enes tunels..... guaires sacrificis i auie ath darrèr d’aqueth interruptor que sonque lo cau hèr a virar entà qu’era lum s’alugue, tu ja'n siguís estauviat d’aqueri patiments.

-Non, non me mancaue arren, sonque que non èra dispausat a vegetar e auia eth besonh de dar un còp de cap.

-Òc e ac his sense encomana-te ne a Diu ne ath diable.

-Tu non digues arren pr'amor que mèslèu m'ecoratjaues.

-Ei cèrt, dilhèu d’ua faiçon inconscienta mès com que t’apreciaua benben volia entà tu çò que jo non auia sabut hèr.

Jana presentèc a Begoña e Miquèu e subtadament perceberen com un cauheired, incapables de dider-se arren, Jana que coneishie ben era facilidat de paraula d’andús intervenguec:

-Miquèu se non te’n brembes deth castelhan parla en aranés qu’aguesta gojata lo compren ben.

Esclatèren a arrir que deuie èster era faiçon de gesser deth pas, cambièren quauques paraules un shinhau blecassuts e se despediren tamb un enquia lèu que non volie pas èster un adiu. Begoña li diguec a Jana que non li auie dit jamès qu’eth sòn estimat Miquèu ère un òme tant atractiu.

-Non sabi perque, dilheu perque entà jo n’a estat des que neishec, mès òc qu’ei vertat que tamb eth temps non i a perdut arren.

-E ei fòrça elegant, laguens dera simplicitat a un non sabi que que li ges de laguens.

Tanben Miquèu quedèc tocat e li diguec a sa mama qu’auie agut sòrt Jana de trapar tant bona companhia.

-Òc, en tot cash se la sabut ben meter ena pòcha, tot çò que hè e ditz que li semble ben.

-Mama, que n’ès gelosa?

-Òve, gelosa que vau a èster, tu que non te cau pressar tant en hèr jodicis de valor........ com ètz es òmes deuant d’ua cara agradiua hètz capabli de pèrder er orèmos.

-E tu mama tostemp tan contundenta.

Pendent es dies que Rafèl demorèc en casa aprofitèren es dies boni entà supervisar es finques, shautèren a cavalh des dues montures que Cisco les encabestrèc tamb es arnesi que tan ben mantenguie a punt com quan eth Sr. Ramon se’n servie, s’ampliren es paumons tamb er aireguet sec e flairós deth mes de mai.

En arribar en prat long agueren un subersaut pr’amor qu’era bòrda aquiu emplaçada se començaue d’esbauçar, senhau dera decadença que calerie afrontar, ni auie bèra auta en tèrra e tanben un parelh de re.hètes, eri non la deisharien quèir, aumens entà sauvar es aparences. Rafèl li hec a saber com n’èren de cercades d’ençà que s’auie daurit era estacion de Baquèira tres ans endarrèr pr’amor que venguie un torisme d’un naut nivèu que s’interessauen per cases e apartaments de segona residencia çò qu’auie disparat er ahèr dera construccion.

-Rafèl, ja auem eth temps entà d’aquerò, sonque per mama mos ac cau mantier e mès endeuant je decidiram çò que mès convengue.

Jacinta coma temps endarrèr les hec erósi ath torn dera taula tot e qu’era cagira deth cap non la aucupèc arrés, e i aguec un moment de silenci per aquera entranhabla mancança e se eren mès evidenti es rebrembes en tot degustar resòles, crespèts, coquilhons e es misharnons e carreretes atarnits pes masovèrs entà acompanhar es lits e poralha qu’éncara picotejauen peth vergèr.

Ua vespada d’aqueres en qu'ath solei semble que li uege de cogar-se e es bromes vermelhes pressagiauen un bon dia entà l’endeman, Rafèl e Miquèu decidiren encaminar-se entàra Artiga de Lin, Begoña se i volguec apuntar, en sauvaue talament un bon rebrembe d’aue-i estat ena tardor que la volie veir ath desvelhar dera primauera.

Jacinta premanic eth morralet e Jana i colaborèc tamb ua tortilha de carreretes. Ena maitiada se meteren en camin, er aire que pientaue es ticòs encara cubèrti de nhèu les empenhie entà aleugerir eth pas mès, ara gessuda deth solei ja sobrauen es tricòts, semblaue qu'ac estreauen tot, cadun s’esplicaue suivans çò que li inspiraue aqueth bèth entorn, a còps eth silenci s’impausaue en tot escotar eth borbonament der aigua ath honds que poetizaue er ambient; tota aquera exuberancia podie arribar a èster exitanta e de hèth en siguec, les borie eth sang. Rendiren es aunors ara hònt deth gresilhon, rajolet d’anís blanquit tamb aquera aigua talament gelada que les rebrembèc qu’auien dents. Arribadi enes uelhs deth Jueu quedèren impresionadi pr’amor que tamb eth desgèu es aigües sorgien tamb tanta fòrça qu’èren d’ua beresa indescriptibla.

Begoña non s’ac podie acabar e non controlèc era sua emocion, suptila, impulsiua, dilhèu imprudenta e impetuosa com aqueres aigües, les embracèc as dus, Miquèu percebec com li batie eth còr e tanpòc podec reprimir eth desir de sarrar-la tamb fòrça, quauquarren qu’auie despuntat tanlèu coneisher-se se precipitaue, era tanpòc demorèc indiferenta, eth còr de Miquèu tanben batie, mès reaccionèc en tot pensar qu’ère un òme maridat, çò que non amendrie qu’auie estat fantastic que jamès non li auie arribat.

-Disculpatz-me.....

E Miquèu:

-Non te disculpes pas, es sentiments non les cau estofar entà qu’es madeishi non t’estofen a tu.

Li passèc era man pes sons peus que li semblèren de seda en tot díder:

-Es uelhs quan son bèri e mos parlen mos poden trastornar.

Adaera li pugèren es colors e Rafèl qu’ère aficionat ara fotgrafia e sabie captar moments que hugen deprèssa, enfoquèc e en tot sarrar eth disparador percebec des d’eth sòn punt d’enguarda professionau çò qu’en un instant s’auie desfermat, pensèc qu'ère un impuls vitau anèxe ar organisme e ath madeish temps i a un punt e apart, còs e esperit en luta...... qu'era vida ei ben complèxa e non tostemp èm capaci de controlar totes es manifestacions, entà d’aquerò mos valem dera religion o dera etica.

Miquèu pensaue qu’ère com un relòtge que s’auie miei parat e de còp tornaue a mercar era òra, se batie entre era passion e eth deuer e era se trapaue en madeish cash, aurie volgut volar e quedar-se aquiu entà tostemp, aumens aurie volut detier eth temps, mès eth temps passaue e Rafèl les treiguec des sòns pensaments tamb un estrident:

-Au mainatges qu’ei ora de dinar, sò mort de gana.

Mingèren, beueren e parlèren, tanben arriren, domatge qu’aquera alhama que s’auie alugat la calgue-se amortar. Pendent era tornada i aguec moments en que eth silenci se hec pesant, ath honds era aigua tostemp bronie e ère ua bona companhia.

Totun era situacion ère talament compromesa que non se podien permete ne eth benefici dera amistat pr'amor d’amagar tota resemblança tamb er amor.

Aqueth amor auie neishut mòrt

Auie esclatat com ua flor

S’auie daurit, e s’auie barrat

Se’n auie agut d’empassar

Eth són perfum

Sonque andús ac auien sabut

Era flor s’auie vlincat

Era primauera s’auie estroncat.

**********

Rafèl se'n tòrnèc, se despediren tamb un contundent e esperançador enquia lèu.

En casa tot se desvolopaue tamb normalidat, era òmbra de Jacinta ère tostemp presenta, es sòns principis non se podien transguedir atau que toti eren a veir que non passaue arren en tot èster ben concients de que quauquarren passaue.

A Jacinta qui li auie de dider que desirarie que Miquèu s’en tornesse.....

Cap ara fin Jacinta anèc a veir a Jana:

-Jana, ja a punt de tornar-se’n Miquèu pensi que deues d’auer quauquarren a dider.....

-Òc ja sabes qu’a jo non me cau taquinar guaire entà parlar.

-Tiò, mès quan vòs tanben te sabes quedar muda.

-Que vòs saber, se te sò amagat quauquarren?

-Non ac sabi, veigam, parlem dera tua "gojateta".

-Qu’a hèth?

-Ei ua gina, des que venguec Miquèu a intentat de sedusir-lo, e tu que non te chupes eth dit te i deuies assolasar?

-Jacinta es tues paraules m’ofenen e non te les vau a tier en conde perque te coneishi e perque ès ua mairassa que vo tostemp ath cant a’s sòns hilhs ben controladi com aqueres loques que quan es sòns porics ja son ben plumadi encara les volen ath dejós. Es tons hilhs ja son òmes e hèn causes d’òmes e Miquèu dilhèu òc que s’a sentut atirat pera “mía gojateta” com tu dides, mès ne jo i sò metut eth nas ne Miquèu a dat un pas en faus, s’a comportat tamb tota era correccion, e de ben segur qu’aurà agut d’escrasar sò que sentie, en tot rebrembar çò que tu li auies ensenhat..... Non te’n volerè pas per açò, non te tentes, daurís-li ben eth còr e es braci ath tòn hilh que eth sòn còr l’a repartit entre tu e era sua familia deth Quebèc.

Quedèren com avantes, amigues.

Jacinta se’n tòrnèc solatjada entà casa, totun Jana auie rason e era non auie bric eth dret d’hodegar enes sentiments de Miquèu.

Qui auie sedusit a qui? En quinsevolh cash èren causes de joeni, guardèc entà darrèr e hec cap en Tolosa, era tanben auie estofat un amor que sacrifiquèc peth manteniment dera casa, quan li venguie en pensament eth dubte de s’ac auie hèth ben ò mau procuraue espantoriar-lo.

Es darrèrs dies se visqueren tamb era ombra dera partida, semblaue que ja non auien arren mès a díder, eth pes dera separacion non paraue de remosigar.

Jipet, Jana e tanben Begoña s’abracèren a Miquèu tamb fòrça emocion, aguesta la controlèc e tanben ues lèrmes qu’es demès deishèren correr era les retenguec e li hègen mau per laguens, eth hec eth còr fòrt, sonque era percebec sò que sentie ère eth punt e finau d’ua aventura enterrada. Enquia tostemp.

Jacinta se trapaue petita e afeblida enes sòns braci s’aurie volgut honer tamb eth, mès un còp de demès era separacion s’impausaue e ara ja ère escèptica, qui sap s'ei aguest eth darrèr viatge....

-Mama, escota-me ben, perque t’ac digui tamb tot eth mèn convenciment e eth còr, enquia lèu.

-Dieu t’escote, estimat.

Se tornèren a estrenher es hièstres, florie era Glicina, cantaue eth poth, Cisco escotaner acaçaue un polhastre, Isabèl premanie tocino, alh e gimbert entà hèr ua sangcanheta.

-Sra. Jacinta, ja sabi que non ei pas un dia entà hèr rostits mès aqueth polhastre a ua cama trincada...

Coquina Isabèl!

****************** F I N *******************

 

 

Volver atrás